· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

20.06.2016 | 10:00

Agressivitat «versus» violència
Lluís Torner i Callicó. Girona
No fa gaire, llegíem un article on es venia a dir que la gent conservadora i de bona fe avui ho tenen complicat, ja que el que preval, segons sem bla, fins per trobar segons quines feines, és tenir un tarannà agressiu i inconformista. Bona part de la gent, en la societat actual, sempre va neguitosa i s´ha tornat exigent; tot és urgent i a la que se´ls posa alguna pega, sorgeix la protesta. I no parlem, ja, de les sovintejades denúncies, a vegades per causes ben poc sòlides. Això ho porta molt el ritme frenètic que es palpa, en molts àmbits, que fa que els nervis gastin males jugades, al tarannà.
A la nostra manera de veure-ho - aquells que ja tenim uns anys - no és pas la millor forma d´agafar-se la vida, però malauradament és el que hi ha. Però el que costa més d´acceptar, i que veiem com quelcom molt greu, per no dir intolerable, és la quan l´agressivitat es transforma en violència, i s´aprofita qualsevol excusa per fer mal i destruir. Una cosa és protestar, i fins i tot, s´hi voleu, exigir allò que els pot semblar un presumpte dret, però d´aquí a barallar-se i fer malbé mobiliari públic, o bens pertanyents a persones o establiments, que no hi tenen cap culpa, i enfrontar-se violentament contra els que intenten posar-hi ordre i remei; entenem que va contra els drets més bàsics de la bona convivència.
Ens hi ha fet pensar aquests enfrontaments que s´estan produint a alguns indrets on tenen llocs partits de l´Eurocopa, entre els partidaris d´un equip i de l´altre. Però també altres casos que s´han produït –per diferents circumstàncies– en manifestacions ben properes; que tot i ser aïllats, fan mal, i que, malauradament, passen massa sovint. És el nostre parer.

Gràcies, Sr. Retallades
Mercè Romaní bonet. calonge.
Gràcies, senyor Retallades, perquè amb tots els retalls que heu gosat fer als més vulnerables, com són la gent gran i persones amb discapacitats, he pogut comprovar que al Centre de Dia de Palamós la sevaprincipal prioritat és el benestar de tots ells.
Gràcies, senyor Retallades, perquè després de deu anys de portar cada dia l´Anna Bonet Amposta a aquest Centre, del qual és la més antiga, he pogut portar una vida tolerable, ja que sense ells la meva vida hauria estat un impossible.
Gràcies, senyor Retallades, perquè, malgrat que té 84 anys, fa deu anys ja tenia un 78% d´invalidesa, en fa sis que li van detectar Alzheimer i aquest any quasi se´ns en va per problemes de salut, avui puc tornar a agrair a aquest centre l´ajuda tan gran que he tingut i, malgrat de voler tenir-la al meu costat, després de 17 anys de cura intensiva i tant pels problemes de salut d´ella com pel meu esgotament psíquic, m´he vist obligada a internar-la.
Gràcies, senyor Retallades, perquè malgrat ser la més antiga del Centre de Dia, me la ingressen a Palafrugell, més lluny encara d´on visc, després de divuit mesos d´espera, perquè a Palamós són quatre anys d´espera.
Gràcies, senyor Retallades, perquè ells, malgrat tot, han fet d´un Centre de Dia la seva segona casa, sempre han tingut un somriure per ella i jo he tingut una orella quan l´he necessitat. Podreu retallar personal, sous, però no podreu retallar mai el que ens emportem tot el personal: el somriure cap als més vulneralbles.
Gràcies, gràcies, gràcies. M´emporto la meva mare amb molta pena, perquè durant deu anys que l´he tingut més dues vegades ingressada, no puc dir res negatiu de cap de vosaltres. No dic que no hi hagi defectes, però sempre hi ha hagut una orella que escolta i fa que aquest centre esdevingui el que és: humà.
I també, com si no?, donar gràcies a la Creu Roja i tots els seus treballadors que durant aquests deu anys me l´han vingut a buscar i me l´han portat, amb aquella paciència infinita que sempre han demostrat.
Senyors governants, analitzeu bé abans d´aquestes eleccions que no es pot retallar a aquells que no poden defensar-se. Passegeu per aquests centres, no com a ministres, sinó com a ciutadans i veureu que ells no poden anar-se´n a Panamà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema