El dia 30 de gener del 2015, en un acte celebrat a l'Ateneu ?Barcelonès de la Ciutat Comtal, es presentaren tres esborranys de Constitucions catalanes. Un de presentat pel grup del jutge Santiago Vidal , l'altre presentat per Joan Baptista Fonollosa, enginyer, coordinador de la Constitució redactada per un grup d'enginyers de la sectorial de l'ANC i, encara, el del jurista Antoni Fitó, coordinador de la Constitució redactada per membres del Casal Català de Madrid, amb el suport de Oriol VidalAparicio, professor de la Universitat d'Arizona. Allà mateix es proposà de refondre els tres projectes i sortiren 17 voluntaris que es desconeixien entre si tot i que ben aviat van conformar el grup Constituïm (es troba fàcilment a la web). Esmerçaren més de 2.600 hores en reunions de grup i ?plenàries i integraren en una sola proposta unes 3.400 aportacions de la ciutadania.

Després de 15 mesos de treball, el resultat va ser ofert el passat 11 de maig a la presidenta del Parlament català -es va saber aleshores que dues persones del grup van voler romandre en l'anonimat perquè no es repetís el cas del jutge Vidal- i, encara que es pot llegir i debatre a la web, El Punt Avui la va publicar l'endemà com a Proposta de Constitució per a la República Catalana. Alguns opinadors se'n van riure i en feren befa, però mai no s'havia elaborat un text d'aquest tipus amb tanta participació ciutadana. I consti, la ?proposta és només una eina per debatre. Per això membres del grup Constituïm ho han anat explicant a la ciutadania. "Ecofòrum Club de Debat de la Garrotxa", l'ANC, "Estelada 2014" i Òmnium Cultural vam organitzar-ne una presentació a Olot el passat 21 de maig amb quatre membres de Constituïm: l'advocat Jordi Domingo, el conflictòleg Eduard Vinyamata, l'ecologista Santiago Vilanova i la jurista Elisabet Ferran; tres dies després d'altres membres la presentaven al Col·legi d'Economistes i a d'altres espais. I el passat dia 2 de juny es tornava a exposar i debatre a l'Ateneu Barcelonès.

La proposta consta d'un Preàmbul, que fa Catalunya "nació riberenca de la Mediterrània" (i això sol vol dir moltes coses), esmenta la institució de Pau i Treva i hi insereix la Carta de la Terra promulgada per ?l'ONU l'any 2000, un Títol preliminar, vuit títols més, referents a Drets i llibertats (I), Defensa seguretat i protecció (II), Principis Econòmics (III), Funcions de la República (IV), Organització territorial (V), Processos electorals (VI), Participació ciutadana (VII), Reforma Constitucional (VIII) i unes disposicions finals. Té 148 articles, alguns dels quals detallistes en excés. L'1, tanmateix, cal exposar-lo aquí en els seus tres apartats "1.1: Catalunya es constitueix en Estat lliure, sobirà, democràtic, social, ecològic i de drets i té com a valors inspiradors i fonamentals la dignitat de l'ésser humà, la llibertat, la democràcia, la cohesió social, l'equitat de gènere, la protecció de les minories i la sostenibilitat. 1.2: La sobirania rau en el poble de Catalunya i és en nom del poble i per al poble que s'exerceixen totes les funcions de l'Estat. 1.3: El poble català i els seus territoris configuren la Catalunya actual".

A partir d'aquí, la forma política i jurídica d'organització de l'Estat és la república ciutadana i representativa, la "llengua nacional i oficial", el català (bé que es reconeix al castellà un estatus jurídic especial i es respecta l'aranès tot reconeixent l'entitat nacional aranesa), té en compte els vincles històrics i lingüístics amb d'altres comunitats peninsulars -un picada d'ull a d'altres comunitats que conformen la nació catalana?- i exteriors, i tot el que vostès vulguin.

Si haguéssim de caracteritzar amb alguns trets aquesta proposta de Constitució diríem que és molt ecològica (en la línia de relacionar ecologia i economia de la Laudato si) -hi dedica els art. 54 i 55- i que es tracta d'un projecte molt garantista dels drets i llibertats fonamentals ja siguin individuals, col·lectius o socials. Posarem exemples. Entre els primers, s'obre a la doble nacionalitat, garanteix la llibertat de residència i circulació, la majoria d'edat (18 anys), els drets d'estrangeria i d'asil, les llibertats personals (només es podrà estar retingut 3 hores i, detingut, 24), la imatge i honorabilitat, a la llibertat religiosa i de culte, l'I, el secret de les comunicacions personals, la inviolabilitat de domicili, la llibertat d'expressió i informació... Entre els col·lectius, a més de defensar els drets de reunió, associació i fundació proposa el de petició del que cregui a les institucions. Entre els darrers, s'esmenten el dret a la propietat privada, a un habitatge digne (a 36.3 es diu: "La ciutadania ha de participar en les plusvàlues que generi l'actuació urbanística dels ens públics"), a la sanitat pública (a 37.7 es demana regular l'eutanàsia), els drets en matèria genètica i experimentació científica, pensions, serveis socials, persones amb discapacitats... Vénen després els drets laborals i els culturals. En aquest punt, tothom té el mateix dret a una educació integral i de qualitat (48.1), però la coeducació ha de ser efectiva (48.3); es reconeix la llibertat d'ensenyament (49.1), però "la República només podrà finançar parcialment institucions i sistemes docents privats" (49.2); reconeix l'autonomia universitària (49.4), tot i que vol integrar "a l'entorn" tots els centres educatius, siguin públics o privats, bé que no diu res de la integració entre ells (les hores de treball i sous dels centres d'ensenyament privats i públics no són els mateixos).

No puc fer aquí un resum de relectura complet. Destaco coses noves que no agradaran ni als negociants (se'ns defineix com nació de pau amb una explícita agència Nacional de Seguretat i Defensa i es demana l'aplicació de mètodes no-violents en els conflictes, cosa que fa descartar un exèrcit) ni als actuals polítics (els mandats es redueixen a dues legislatures de 5 anys, amb llistes obertes a una sola volta, publicades de manera aalfabètica començant per una lletra aleatòria, sense possibilitat d'aforament i, per ?torna, tots els càrrecs són revocatoris). Expliquem-lo una mica més, aquest nou sistema electoral. El President de la República és elegit en circumscripció única de tot Catalunya en sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, i així mateix el president de la Sala de Garanties Constitucionals i Drets humans, que ho és també del Tribunal Suprem -òrgan jurisdiccional superior, format pel plenari, les sales especialitzades i l'esmentada Sala de Garanties-, el Fiscal Superior de la República i el Síndic Electoral. (Val a dir que el Consell Superior de Justícia de Catalunya, màxim òrgan de la funció judicial, està integrat per una Sala de Govern -encapçalada pel president del Tribunal Suprem i 14 membres- i una de Control -presidida per un membre designat per la Sindicatura de Comptes i 20 membres més-, de manera que no hi pot haver corretges de transmissió entre el poder executiu i el judicial, ni en el tema de la Fiscalia). En una segona tongada electoral s'escollirien alcaldes, regidors, síndics locals i fiscals de districte; en una tercera, s'escullen diputats i els síndics, de Greuges, de Comptes i d'Ecologia.

Un fet portarà cua. Si quan la Constitució i l'Estatut els partits polítics es van esbatussar per les circumscripcions electorals (per això encara no tenim Llei electoral catalana), ara la sang pot arribar al riu: "La circumscripció electoral és la comarca, tret de la ciutat de Barcelona, on la circumscripció és el Districte. Cada circumscripció tria un ?parlamentari per cada 75.000 habitants o fracció, a una sola volta" (art. 78.2). Es vetllarà ?perquè els catalans residents a l'estranger? ?siguin adequadament representats al Parlament. Per això el nombre de diputats dependrà d'aquestes variants.