Gran Bretanya decidirà la setmana que ve en referèndum si abandona la Unió Europea, i la campanya electoral espanyola parla de Veneçuela. Aquest simple fet explica per què els problemes no se solucionen i les reformes no s'aborden.

Seguint mítings, debats, entrevistes, opinions bel·ligerants s'arriba a la conclusió que el benestar dels espanyols està més vinculat al règim veneçolà que a la sort del projecte europeu. Els líders viatgen a Caracas per reunir-se amb dirigents del chavisme o amb opositors engarjolats, segons el cas, i abunden els reportatges sobre el desabastiment dels supermercats, com dient: a això ens portaria que ens governessin els amics de Maduro.

És una posició legítima, i els amics madrilenys de Maduro s'han d'explicar, però no té sentit que es parli més de Veneçuela que d'Europa. Sigui qui sigui el que governi l'Estat espanyol a conseqüència d'aquestes eleccions, el que ens passi a nosaltres dependrà essencialment del que s'esdevingui a Europa. I el que s'esdevindrà a Europa passa, entre altres molts camins, pel que decideixin els britànics la setmana que ve.

Syriza, el partit d'esquerra populista amb arrels leninistes que governa Grècia, va alçar la bandera del patriotisme contra els dictats de Berlín i Brussel·les, als que assenyalava com l'origen de tots els mals. Al cap de quatre dies va aplicar fil per randa aquests odiosos dictats, fins i tot traint el que havien decidit els grecs en referèndum. Va fer-ho perquè no va tenir altre remei. L'alternativa era la fallida. Depenien d'Europa. L'Estat espanyol no està com Grècia, ni de lluny, però ara mateix basa part del seu creixement en incomplir l'objectiu de dèficit, i pot fer-ho perquè endeutar-se és barat gràcies al Banc Central Europeu. Si aquest entorn canviés, el Tresor espanyol tindria seriosos problemes per gestionar un deute públic que supe?ra el 100% del PIB i un pressupost desequilibrat.

Com afectaria el Brexit als tipus d'interès i a la solidesa de l'euro? Trontollaria la unió monetària? Es dispararia la prima de risc i tornaríem a les angoixes del 2012, quan vam estar a un pas del rescat? Què caldria fer llavors? Quina posició s'hauria de mantenir a les cimeres del Consell Europeu?

Però del referèndum britànic el que més ha interessat és que Cameron anunciés una (frustrada) visita de campanya a Gibraltar. I ara! Gibraltar espanyol, què s'han pensat!