B. M. 75 anys d'art i compromís

21.06.2016 | 10:07

Assaig per a una nova exposició antològica d'en Bosch Martí de dibuixos, pintures, etc. (de 1955 a 2016). Sala d'exposicions del Museu d'Història de Girona, la Carbonera i la Cisterna, de l'1 al 3 de juliol de 2016.

Mestres, gironins i amics: Isidre Vicens, Pep Colomer, Enric Marquès, Damià Escudero, Llorenç Carreras, J. M. Clavaguera.
Pintors universals: El Bosco, Brueghel, Rembrandt, Goya, Daumier, Turner, Van Gogh, Ensor, expressionistes alemanys dels anys 30, muralistes mexicans, Saura, Bacon, Kiefer.

Mestres pensadors: Demòcrit, Epicur, Spinoza, Marx, Gramsci, Roland, Reclus, Tolstoi, Rosa Luxemburg, Zweig, Marcuse, Benjamin, Sartre, Chomsky, Pasolini, historiadors marxistes anglesos del segle XX, crítics, historiadors de l'art, Lukacs, Hauser, Berger. I físics, com Einstein.
Ciutats pintades: Girona, Toledo, Grana?da, la Manxa, Avinyó, Carcassona, Florèn?cia, Venècia, Istanbul, el Caire, Johanesburg, Marràqueix, el Sàhara, Nova York, etc.

Murals: des del destruït mural de Palau-sator hem pintat dotzenes de murals per als moviments socials i per a les escoles on hem fet classe. Amb el temps la majoria han estat tapats o repintats. Destaquem la "Història de Girona" del Col·legi Verd i la "Cosmologia catalana", ceràmiques de l'Estació de Sarrià de Barcelona.

Grups: Presència, Estampa Popular, Grup Praxis 75, Assamblea d'Artistes Gironins, Comitè per la Pau, etc.

Simpatitzant del PSAN, BR, PSUC, Lluita Internacionalista.

L'1 de maig d'aquest any 2016 hem fet 75 anys. Com des de la més remota infància, als Maristes, dibuixava i escrivia llargues redaccions i també estudis històrics i geogràfics. Primer sobre la Segona Guerra Mundial i després sobre les Guerres de Corea, Indoxina, etc. Els nostres amics ens deien en Wermatch i el Coreà pels nostres dibuixos de batalles. La nostra passió pel dibuix anava acompanyada per una gran afició a la lectura. Que als 20 anys havia llegit totes les obres de Verne, Salgari, Stevenson, London. I les biografies d'Erasme, Fouche, Castellio, de l'Stefan Zweig. I l'autor que ens ha influït més juntament amb Zweig, Romand, Roland i Tolstoi, el geògraf, historiador i ?anarquista francès Eliseo Reclus i de més gran, la de Marx, "El 18 brumari", de Gramsci, els "Quaderns de Presó".

La nostra afició pel dibuix ens portà a fer diversos cursos d'art -AFHA per correspondència. I amb el veí, l'aquarel·lista Ruiz Cases, vam començar a anar a pintar per Sant Daniel i els carrers del Barri Vell. A continuació vaig estar anant durant quatre anys als vespre a l'acadèmia taller del pintor Isidre Vicens, on vaig conèixer altres artistes gironins, dels quals vaig aprendre molt. El Pep Colomer, i en especial l'Enric Marquès. També van col·laborar amb diversos mestres, el gran Vivó i l'amic de tota la vida J. Perpiñá, fill, que quasi cada dissabte ens visita per parlar de pintura i exposicions. En aquesta exposició no parlarem dels nostres nombrosos murals, molts destruïts o tapats, com el de l'església de Palau-sator, del qual exposarem una gran foto en color.

Doncs, en haver fet 75 anys, després de la gran exposició del Grup Praxis 75, que formàvem amb l'amic Bep Marqués, desgraciadament mort, un servidor ha intentat fer en diversos llocs la mostra antològica. Ho vam intentar a la Casa de Cultura de Girona, al Museu d'Art i a altres sales institucionals. El problema és que en ser un humanista radical esquerranós sóc mal vist, sospitós per als rectors i especialment per al nous comissaris culturals de les institucions, ja que sóc molt crític, sarcàstic i combatiu contra les velles i renovades oligarquies burgeses gironines. I també amb els seus neosacristans catalaneros, tan masculins com femenins. Per tant, el nostre assaig per a una exposició antològica, que titulareem "B.M. 75 anys d'art i compromís", es pot dir que vam exposar l'any passat a les Bernardes de Salt, comissariada per E. Camps i amb el suport del director Robert.

Una part ampliada d'aquests treballs, dibuixos de mercats i personatges populars gironins, l'exposarem a la part de baix, a la Carbonera, on l'any passat vam exposar pintures i a dalt, a la Cisterna, hi exposarem diverses sèries pictòrqiues, murals, retaules i el darrer cicle cosmològic, el Big Bang. Repetint, tot i que no puc dir que no em neguin poder exposar, com saben que sóc un dissident radical a l'ordre establert i que, per tant, alguna o diverses crítiques els poden caure: un servidor no està patrocinat, tan sols com l'artista i el comissari que ha seleccionat les nostres pròpies obres guardades en el nostre taller, magatzem i biblioteca, del proper carrer de Calderers, a uns escassos centenars de metres d'aquí.
Així que al nostre barri, on treballem i on cada dia coneixem menys gent, ja que entre els pisos turístics i els milers de turistes, tan nacionals com estrangers, aviat serem estranys i invisibles a la nostra pròpia ciutat. Per això, cada dia ens sentim més nous ?jueus cosmopolites, ciutadans del món i viatgers còsmics, en el Big Bang de les nostres darreres galàctiques pintures.

I acabarem recordant un cop més què li contesta el vell Tolstoi a una carta del jove escriptor francès Romand Rolland, en crisi: "Que per sobre de l'amor a l'art hi ha d'haver acompanyat també l'amor a la humanitat, i a l'intent de millora evolutiva de l'espècie humana més espiritual, solidària i socialista". Aquesta utopia social és el compromís historicopolític de tots els grans humanistes de cada època... Aquest ha estat i és el nostre leitmotiv, de la nostra vida i obra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema