FI DE LA CAMPANYA ELECTORAL: TINDREM GESTORS O LÍDERS?

24.06.2016 | 00:00

«Ho dubto perquè els he vist fent un ús excessiu d'eslògans i postures mediàtiques de cara a la galeria que denoten un pensament dèbil, líquid i també ineficaç»

Els nostres dirigents, sorgits de les urnes seran gestors del poder o líders d'un poble? Per a mi aquesta és una pregunta cabdal per saber si ens en sortirem de la crisi o aquesta esdevindrà una malaltia crònica.
Gestor del poder és aquell que bàsicament administra i controla els recursos públics en benefici del bé comú (a voltes de manera perversa els gestiona, pel lucre personal o del propi partit) i líder és aquell que marca el rumb, el camí a seguir del poble que l'hi ha dipositat la confiança. L'exemple mític ens el dona Moisés conduint el poble jueu vers la terra promesa, travessant el desert i resolen tota mena de crisis. Per conduir s'ha d'albirar una fita, una terra promesa, un futur, No crec que aquesta sigui l'opció dels nostres candidats.
He vist els capdavanters de les diferents formacions polítiques parlant de canvis, uns més que altres, però cap ha posat sobre la taula que no estem en època de canvis, sinó de canvi d'època. Un canvi d'època que ens arriba a cavall de la «quarta revolució industrial» Així ho ha enunciat el modern oracle de Delfos, ubicat a Davos (Suïssa),on el passat 23 de gener, va concloure la 46 Assemblea Anual del Fòrum Econòmic amb més de 2.500 participants (caps d'estat, empresaris, líders d'organitzacions socials i de la societat civil) que conversaran sobre els reptes de la «4a revolució industrial» que truca frenèticament a les nostres portes.
Si la primera revolució, ens va portar la màquina de vapor, la segona l'electricitat, la tercera la informàtica i el món digital, aquesta quarta serà de la robòtica. Les revolucions industrials, comporten qualitat de vida, però també grans pèrdues de llocs de treball. Es calcula que en l'àmbit mundial, es perdran uns 5.000.000 de llocs de treball. El 2020 un terç de les competències actuals dels treballadors no seran considerades bàsiques, mentre que les competències «socials» com la persuasió, la intel·ligència emocional o la col·laboració seran fonamentals. En lloc de llocs de treball, es parlarà de competències i habilitats personals. El 65% dels nens que estan estudiant ara, treballaran en professions que encara no existeixen. El Fòrum anima a preparar les futures generacions per al mercat laboral amb mètodes i sistemes que valorin la creativitat i la capacitat de prendre decisions.
Els nostres representants, sabran esdevenir líders per conduir-nos per aquest nou tsunami social?
Ho dubto perquè els he vist fent un ús excessiu d'eslògans i postures mediàtiques de cara a la galeria que denoten un pensament dèbil, líquid i també ineficaç per conduir-nos amb èxit vers la nova era econòmica que condicionarà greument les possibilitats de viure amb dignitat.
Em permeto, modestament suggerir que davant als grans reptes immediats, es nodreixin de pensadors qualificats i entre ells proposo Emmanuel Mounier, amb el seu llibre La revolució personalista i comunitària, que defuig de tot populisme, sigui des d'una dreta feixistoide, sigui d'una esquerra col·lectivista. Uns i altres volen anorrear la persona, subordinant-la als interessos de l'estat o als interessos de les oligarquies econòmiques.
El principal objectiu del personalisme, es el d'oferir solucions als problemes que més apressen l'home del segle XXI: el control ideològic de les masses, el rentat de cervell, la societat del consum, la despersonalització, la manca de comunicació entre les persones, l'explotació econòmica, l'armamentisme... El que pretenen els personalistes és transformar la societat perque sigui un àmbit on cada ésser humà es pugui realitzà plenament com a persona i on al mateix temps sigui capaç de cooperar de manera fructífera amb la resta de la comunitat.
Per assolir aquest nou ordre social, tracten de promoure mesures polítiques i educatives concretes que ajudin a combatre tot allò que deshumanitza les relacions interpersonals.
Quan parlo de Mounier, no puc deixar de pensar i retre un homenatge a l'amic Joan Paredes i Hernández (epd), líder polític i activista social de profundes conviccions cristianes que, en la darrera etapa de la seva vida, es va convertir en l'apòstol del pensament mounierà , responsable a Girona del Grup Persona i Comunitat i autor del llibre Les terceres vies de la democràcia econòmica- El personalisme d'Emannuel Mounier i els cracs del 1929 i 2008.
Una lectura recomanada per a tots aquells que vulguin fer el pas endavant per evolucionar de gestors del poder per esdevenir veritables líders socials i polítics del poble. Molts ho agrairem!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema