Diu l'economia neoclàssica que els consumidors actuem en el mercat tot prenent decisions racionals que són les més ens beneficien. Arriben a afirmar que del conjunt de decisions racionals dels individus, s'aconsegueix la quadratura del cercle virtuós de l'economia, la màxima racionalitat. Una mena de mà invisible, passada pel tamís de la superstició dels economistes, que creuen en idees sense haver-les provat mai. Que equivocats estaven Adam Smith, León Walras i Robert Lu?cas!
Crec que són idees desencertardes del tot. Qui diu que els humans en general prenem decisions encertades? I qui diu que els catalans, en concret, prenem decisions encertades? Per exemple, va ser encertada la decisió del Timbaler d'El Bruc de posar-se a tocar el tambor com un desesperat? Ens hauria anat molt millor ser francesos durant aquest dos-cents anys. Segur.
Els psiquiatres estan farts de dir-nos que en la vida sempre prenem decisions equivocades, les prenem equivocades a la feina, a la ciutat, a la família i a la parella. Sempre, indefectiblement prenem decisions que ens perjudiquen. Per què? Doncs, diuen, perquè l'inconscient ens di?rigeix les decisions cap a aquells aspectes de la nostra vida mal resolts.
Arribats a aquest punt, si prenem decisions equivocades en tots els aspectes de la vida, qui no ens diu que ens equivoquem també quan anem a votar? Crec que és el més probable. No sé vosaltres, però jo em considero una persona mitjanament informada i mai sé què votar. I no serà perquè a Catalunya no tinguem opcions mot diverses. Em passa com als restaurants de menú. Si hi ha tres primers i tres segons plats. Ho tinc decidit de seguida, el fotut és quan et presenten una carta amb dotze primers i dotze segons. Mai l'encerto i sempre quan porten els plats la persona del meu costat ha escollit un plat que és millor que el que he demanat jo.
De fet a l'hora de votar em decideixo, entre molts dubtes, entre sortir de casa i arribar a l'urna. No més de cinc minuts. Un cop surto del col·legi electoral tinc la sensació d'haver-me equivocat. Quan veig els resultats per la tele cap allà a les 10 o les 11 de la nit ja en tinc la certesa. Si per alguna estranya raó la sensació d'encert continua, no passarà més d'un any que me'n penediré.
Bé, segur que això només em passa a mi, els lectors del Diari de Giro?na sou gent sensata, que teniu criteris racionals per escollir en la vi?da tot allò que més us convé, a la gent del vostre entorn més proper, a la vostra ciutat i al vostre país. Felicitats, però us he de dir un secret, els psiquiatres consideren que els que més s'equivoquen en la vi?da són aquells que més segurs estan d'haver escollit la decisió correcta.
