he estat una setmana en una ciutat del Carib que fa anys era una destinació tranquil·la i amb una població alegre. Vaig haver de viatjar-hi per impartir unes sessions docents en un màster i els meus amfitrions em van situar en un dels hotels de més prestigi en el passat. L'hotel, tot sigui dit, no està malament quant a una part de les seves infraestructures i serveis. Però només en part: ben situat en zona cèntrica, amb un jardí espectacular, piscina per als qui disposen de temps lliure i ganes de remullar-se, ampli vestíbul, bons salons, centre de negocis servit per personal amable i habitacions de dimensions generoses, encara que antiquades.
Aquest hotel no fa bona la dita que diu que qui va tenir va retenir. Perquè tenir va tenir, i molt. Però en el seu cas qualsevol temps passat va ser millor. Ara té nous propietaris, els quals estan duent a terme una reforma per modernitzar les habitacions, però sense atrevir-se a tancar-lo. He passat moltes nits en hotels de tot tipus i he conviscut en uns casos amb reformes interiors i en altres ocasions més que conviure he coexistit i sobreviscut. En aquesta recent estada la meva experiència ha estat decebedora: en un hotel de luxe no és normal que et deixin un parell de dies sense aigua calenta i hagis de dutxar-te amb aigua freda. Menys de rebut àdhuc és que la direcció de l'hotel no hagués adoptat una actitud proactiva, avisant els clients de l'avaria que impedia el subministrament d'aigua calenta. Solament ho van fer i de forma reactiva després del segon dia i la meva educada queixa com a client. Amb posterioritat, i a causa del que jo havia manifestat de pròpia mà en l'enquesta de satisfacció, vaig rebre un missatge de correu electrònic de l'encarregada de relacions amb els clients demanant-me detalls sobre la meva baixa valoració respecte dels serveis de l'hotel. No només li vaig respondre sinó que em vaig esplaiar en detalls. La política de comunicació de l'equip directiu d'aquest hotel imagino que es troba en línia amb la frase «d'allò que els ulls no veuen cor que no sent». Les explicacions únicament les proporcionen com a reacció davant queixes de clients. D'aquesta manera, potser, qui no es va dutxar algun dels dos dies afectats per la falta d'aigua calenta ni es va assabentar del tall.
Per una altra banda, en la cambra de bany de la meva habitació la banyera estava repintada i destacaven dues taques de pintura verda, que la cambrera de pisos va dissimular cada matí deixant-les tapades amb la cortina de la dutxa. En aquest hotel d'aquesta ciutat abans tranquil·la i ara assolada per una creixent delinqüència i inseguretat al carrer -tanta n'hi ha que t'aconsellen que no caminis excepte a la zona més turística, de dia i amb molta cura respecte de les teves pertinences- un altre dels dies de la meva estada va haver-hi un tall d'aigua sanitària. Per sort no vaig estar entre els afectats però un parell de clientes d'una certa edat allotjades en el mateix passadís les hi van tenir amb les pobres cambreres de pis com si fos culpa d'elles. Bé, en realitat, podien haver buidat una galleda d'aigua dins de la tassa del vàter i almenys haurien mitigat així les males olors fecals, de les quals es queixaven, molt indignades, ambdues mullers. Hi ha Wi-Fi gratuït -en realitat inclòs en el preu de l'habitació- però la seva estabilitat gairebé no existeix, a causa dels freqüents talls i interrupcions que et deixen amb un missatge a mig enviar o amb unes pàgines web a mig obrir. També vaig patir talls d'electricitat, quelcom freqüent al país on es troba l'hotel però precisament per això els generadors d'emergència haurien de saltar automàticament sense demora i no al cap d'una estona.
En una de les parets es veuen restes d'esquerdes mal segellades que fan lleig a la vista. I l'aire condicionat, de tan antic que és, resulta summament sorollós, tant que cal apagar-lo per poder dormir o descansar despert. A l'hotel aconsellen agafar els cotxes particulars de la «seva» flota amb conductors que, amb l'argument que el client anirà més segur, cobren dues o tres vegades l'import de qualsevol dels taxis de les empreses acreditades oficialment. I els xofers intenten cobrar en dòlars o euros i no en moneda local, a uns tipus de canvi gens favorables per al consumidor. Com que ni aquests ni els taxis porten taxímetre, vaig haver de negociar quan no regatejar -quelcom que no m'agrada gens- amb els conductors el que em volien cobrar per cada desplaçament.
I acabo: quan vaig pagar la factura amb impostos i taxes incloses, en moneda local i a un preu sorprenentment més car que si hagués pagat amb dòlars, la recepcionista em va demanar si volia factura... la qual cosa òbviament volia. Allí, qui no vulgui factura no només li facilita diners en negre a l'hoteler sinó que a més a més li deixa una magnífica «propina» també en negre amb els impostos i taxes pagades. Vaig pensar que si més no aquí et demanen amb IVA o sense IVA abans de cobrar.
