Els debats s'haurien de regular per pes intel·lectual, a l'estil de la boxa. Igual que està prohibit que un pes mosca s'enfronti a un pesant, ho hauria d'estar que en Junqueras ho fes amb en Borrell. Aquestes massacres no s'haurien d'emetre per televisió, i menys en prime time. A casa vam haver de canviar de canal perque vèiem en Junqueras a punt de plorar, i al meu fill li tinc dit que els homes no ho fan. Des del darrer film de Steven Seagal no veia tantes hòsties, però al menys aquest les reparteix, que les del debat a 8TV anaven totes a la cara del pobre Junqueras.
Després de veure el nivell de qui duu les finances i l'economia del país, no ens queda als catalans altre remei que pelegrinar a Montserrat, i que la Moreneta reparteixi sort. Quan Borrell obria la boca era per oferir xifres i dades i deixar en evidència Junqueras, que a cada minut s'assemblava més al Hitler d''El hundimiento': balbucejant, quequejant, tremolant... Un tenia la impressió que en qualsevol moment exigiria a crits que algú enviés dues panzerdivisionen a atacar en Borrell.
Vergonya és la paraula. El meu fill només té sis anys, però alguna cosa va notar que el va empènyer a preguntar-me per què tenia els ulls humits.
-Se'n diu vergonya aliena, fill meu, quan siguis gran ho entendràs.
No és estrany que TV3 refusés aquest cara a cara. Més que per protegir la dignitat del conseller, que també, es tractava d'evitar als catalans unes imatges que ferien la sensibilitat. Un es pregunta per què Junqueras va acceptar anar a l'escorxador. Podia haver-hi enviat el meu fill, que de números no en sap menys però en Borrell s'hauria entendrit i no hauria gosat torturar-lo.
En algun moment, com qui mostra bandera blanca, Junqueras va balbucejar un «estimo molt Catalunya». Jo, que em malfio dels patriotes, tremolo quan veig tot un conseller que l'única resposta que té a l'allau de dades que li cau a sobre és que estima el país. Déu ens guardi dels que estimen el seu país. O almenys que eviti que arribin a algun càrrec
