fracassat el primer intent de formar un govern grat als mercats ens trobem davant d'una segona i -cas de creure a alguns mitjans- última oportunitat de fer-ho abans que el país s'enfonsi en el caos. I el pitjor de l'assumpte és que les perspectives d'aconseguir-ho sense una trencadissa polític considerable són cada vegada més limitades. Perquè les enquestes que arriben a l'opinió pública (una altra cosa són les que arriben a les elits) donen un ascens important de la coalició Units Podem i un declinar del PSOE que podria quedar per sota d'aquella en les preferències de l'electorat de centre esquerra.

Posades així les coses, el candidat socialista, senyor Sánchez, hauria de renunciar a signar un pacte amb Ciutadans, la dreta moderna, com el que va fer en les anteriors eleccions, quan els dos joves líders van desplegar davant el públic una coreografia més pròpia d'un esdeveniment històric sensacional que d'una conjuntural maniobra política. Era evident que el propòsit últim de Sánchez va ser el de posar en dificultats a Podem presentant-li un contracte d'adhesió a un programa marcadament social-liberal que sabia per endavant que no acceptaria. I el de Rivera, negant-se a formar govern amb un PP presidit per Mariano Rajoy, oferir-se a l'electorat com a cap visible d'una dreta reformada i lliure de corrupció.

De creure en les enquestes que arriben al gran públic, aquesta classe d'aliança ja no seria possible i ara correspon a un PSOE debilitat escollir entre l'opció de formar govern amb Units Podem o amb el PP, al qual segurament hauria d'unir-se més tard Ciutadans, bé com a integrant d'aquest gabinet, bé com a suport parlamen?tari explícit mitjançant un pacte de legislatura. El camí segur cap a una governació grata als mercats l'ha assenyalat en un editorial el diari de més difusió nacional i millor relacionat amb la vella cúpula de poder dels socialistes. «El PSOE no pot governar amb Podem -escriu- perquè aquesta és una força essencialment populista i de varia?ble orientació ideològica que no ha demostrat habilitat ni actituds com per governar per a tots els espanyols». Una desqualificació rotunda que, prejudicis a part, no es correspon amb la realitat.

L'habilitat d'Units Podem per governar l'Estat està per veure, entre altres raons perquè mai l'han governat; i respecte d'ajuntaments i comunitats autònomes (on per cert governa amb el decisiu suport dels socialistes) entre les moltes coses que se'ls pot atribuir que no han fet hi ha la de no haver robat ni planificat el robatori des dels despatxos oficials, una lamentable pràctica de la qual tenim abundants mals exemples en l'etapa anterior.

A falta de tres dies perquè sapiguem el resultat d'aquestes segones eleccions, la campanya ha derivat cap a la fabricació artificial de la por. I un dels primers a atiar-la ha estat l'actual president en funcions, senyor Rajoy. Durant un míting a Tenerife va dir això: «Us demano ajuda. Digueu a tothom que és molt important concentrar el vot moderat al PP, perquè quan es divideix acaben aprofitant-se'n els dolents». La simplificació és grollera. Se suposa que Rajoy i el PP representen els bons.