Quan falten poques hores per a la repetició de les eleccions legislatives del passat 20 de desembre, la pregunta a respondre (a la vista dels sondejos previs) és la mateixa que fa sis mesos: davant un parlament fragmentat, serà possible configurar una majoria de govern mínimament estable i coherent?

Primer, dependrà de si es compleix el que vénen anunciant la majoria d'enquestes: el sorpasso o avançament de l'esquerra emergent d'Units Podem (liderada per Pablo Iglesias) a l'atribolat PSOE de Pedro Sánchez. En cas de produir-se (i si aquest bloc arriba a 170 escons, a sis de la majoria absoluta, aconseguibles amb la col·laboració del PNB), acceptarien els socialistes investir com a president del Govern un Iglesias més ensuperbit que al desembre?

Fins ara, la resposta donada per Sánchez és que el líder de Podem no serà president del Govern i tampoc donarà suport a un govern del PP, liderat o no per Mariano Rajoy, en pro de l'estabilitat (tal com voldrien els poders establerts -aquí, a Brussel·les i a Berlín- i els mercats financers). El problema, per a Sánchez, és que tampoc sap si seguirà sent secretari general dels socialistes (en cas que el seu partit perdi més escons dels tolerables).

Per si fos poc, l'escàndol final de les escoltes a independentistes catalans, que afecta el ministre de l'Interior, afegeix més boira a un panorama confús, mentre s'escampa la sensació (davant la insuficiència d'escons i els vetos d'uns i altres) que es pugui entrar en un nou període d'interinitat... que condueixi a unes terceres eleccions. En tot cas és probable que, un cop sabuts els resultats, la boira segueixi sense dissipar-se.