Cartes

25.06.2016 | 00:00

Pocavergonya
Xavier Serra Besalú. Girona.
En català no tenim gaires insults. Home, d'haver-n'hi, n' hi ha, però no som un poble de renecs o paraulotes (potser en algun llogarret o en certs ambients laborals). Per això, almenys en el meu cas, quan dic «pocavergonya» o «pocapena» a algú és molt més que dir-li poca-solta o taral·lirot, o qualsevol altra paraula que soni despectivament.
El que es deien aquest senyor de l'Antifrau i el ministre de Rajoy era d'una gravetat moral i antidemocràtica de campionat: xerrant sobre com ofegar no només unes persones sinó un país, cercant o inventant el que calgués. Per mi hauria de considerar-se'l inhàbil de per vida, però no per seguir-se enriquint amb la política sinó inhàbil com a ciutadà.
Els drets humans no es poden treure, són inalienables. Ara bé, la ciutadania, en casos greus, potser sí.
I no segueixo per no dir-la més grossa: i després diuen que som «victimistes»? Els catalans som «víctimes» d'uns pocavergo?nyes.

Felip, què penses fer?
Miquel Mompió i Azemar . Riudarenes.
Diuen que «quien calla otorga», durant el temps que portes de regnat ha anat sortint molta porqueria i tu callat. El 26-D vas cridar en Rajoy per fer govern, no ho va acceptar, ha estat 6 mesos «en funciones» i ara l'última cirereta, la del ministre de l'Interior, ja sé que pots fer poca cosa, però podries dir un «macaguncony» i dir que en Rajoy el faci plegar.
No m'he sentit mai monàrquic però us respecto, però si seguim així amb tota aquesta merda que cau, et pots trobar amb un altre 14 d'abril i haver de marxar com va fer el teu besavi Alfons XIII.
Demostra'ns el que ets capaç de fer davant aquests ineptes i corruptes.

Ara que s'acosten noves eleccions
Francesc Riera Casalí. Sarrià de Ter.
Crec que pel bé de Catalunya, diumenge vinent hem d'anar a votar, més que tot per defensar els nostres interessos, i cal votar a favor dels partits que estan a favor la independència, ja que són els únics que poden solucionar els nostres problemes. Només cal veure la negligència amb què els respectius governs de l'Estat, siguin d'un color o altre, han tractat el nostre país:  les línies de trens regionals i de rodalies fetes un desastre, els treballadors que viatgen en aquest transport, patint, ja que mai no sabem si podran arribar a l'hora, i els empresaris avorrits i perjudicats per aquestes incidències, tot això a causa del mal estat de conservació les vies, catenàries, etc. Els passos a nivell com ara el de Montcada i Reixach i altres llocs són punts mortals i perillosos on no es fa res per arreglar el problema. La carretera Nacional II ja fa anys que hauria d'estar desdoblada, ja que és la porta d'entrada a Catalunya des de l'estranger i tot això fa vergonya i és perillós anar en un sol carril per banda, amb el trànsit que hi circula. També  seguint el reguitzell de greuges ens han colat la línia elèctrica de molt alta tensió, coneguda per la MAT, sense respectar el paisatge i sense haver volgut fer el seu soterrament, per interessos econòmics.  Per altra part, de l'estat de conservació de les línies convencionals no cal ni parlar-ne.
I per aquestes i altres raons que no acabaríem mai, és necessari que votem els partits que la seva única prioritat sigui el benestar de Catalunya.

Amor, la paraula clau
Paquita Xarles Arnau. GIRONA.
Una tarda plujosa i freda d'aquesta passada primavera vaig quedar-me a casa amb la ràdio posada, anunciaven la detenció de dues persones per participar en un atemptat, no passa dia que no parlin d'assasinats i morts violentes, un es pregunta què passa al nostre món i per què hem arribat aquí? La majoria volem pau i viure tranquils, amb violència no solucionem els problemes. Hem deixat Déu de banda i hem tirat els valors per la finestra i no sabem mirar la vida en positiu, la vida és bella, la malbaratem nosaltres amb els nostres pèsims comportaments. Repassem els manaments de la llei de Déu que són deu?: el primer, estimaràs Déu sobre totes les coses; el segon, no juraràs el nom de Déu en va, el complim?; el tercer, santificaràs les festes, les aprofitem per anar a escampar la boira?; el quart, honraràs pare i mare, sempre que ho necessiten els ajudem?; el cinquè, no mataràs: no es mata només amb les armes i a la guerra; el sisè, no faràs accions impures, traiem-lo del catàleg? fa nosa; el setè, no robaràs, hi afegiríem si no pots; el vuitè, no diràs falsos testimonis ni mentiràs, no ens podem fiar ni de les nostres espardenyes; el novè, no desitjaràs la muller del pròxim, d'aquest no en parlarem; el desè, no desitjaràs els bens del pròxim. Són deu que s'inclouen en dos, estimar Déu i el pròxim.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema