Cartes

ÀNGELA FERRER I MATÓ. Girona

Un mot que provè del llatí: Ego vol dir jo i -isme, estimar, preferir... llavors significa estimar-se un mateix. Segurament moltes persones cerquen el perquè del Brexit, doncs l´explicació és senzilla. Els anglesos sempre s´han cregut superiors a la resta de mortals, llavors ja es creuen autosuficients per anar pel seu compte. Sempre han mirat els països del sud com a inferiors i quan els ha tocat rebre una quantitat d´immigrants que ells consideren «paràsits» han opinat el que han opinat. No cal trencar-se el cap, la raó és aquesta. Els anirà millor? No sé sap. De moment han tergiversat mig món, amb caigudes de borsa i segurament moltes entitats, bancs rebran un fort revés econòmic. Ara, ells, no crec que hi guanyin massa. No es pot viure aïllat de la resta del món i potser el seu orgull els farà trontollar. L´egoisme, a la llarga, no és bo. No es poden mirar el melic i seguir com sempre. L´altruisme i la generositat són millors consellers. Només cal veure que circulen per l´esquerra, que tenen una moneda diferent, el sistema mètric tampoc és acceptat... Voleu dir que ens podíem refiar de persones així? El que cal és reaccionar positivament, posar fil a l´agulla i deixar-los com més aïllats millor... dir-los adéu i que aquesta superioritat que els fa ser tan insolidaris els ofegui com es mereixen.

Brossa al carrer

Xavier Serrat Fernandez. Palamós

Cada any amb l´arribada de la Festa Major de Palamós, els carrers Riera Aubi i dels voltants es converteixen amb un vàter públic sense portes. A causa de les barraques i la música cada vespre es reuneixen milers de persones joves que escolten música, ballen, beuen, etc., fins aquí tot correcte. Vostès per les necessitats fisiològiques d´aquests joves posen la ridícula xifra de 20 wc portàtils al costat de l´embarracat. La proporcionalitat suposo que veuen que no existeix, i per tant, al matí següent els carrers abans esmentats, entre tots els cotxes, estan plens de pipís, caques, compreses, tampons, condons i vomitats a dojo, així com Kleenex utilitzats amb totes aquestes necessitats. Com a mínim el que pot fer un ajuntament que té dignitat i vol estar al servei dels seus conciutadans és fer passar cada matí un equip de neteja amb mànegues de pressió i prèvia retirada de tots els vehicles per deixar-ho amb condicions. Vostès no han anat mai a Pamplona, Sevilla, València, Saragossa, Barcelona, etc., amb dies de festa major? Si no hi han anat, hi vagin, i si hi han estat, no cal que inventin res, simplement els imitin i després podrem dir que tenim un ajuntament que té dignitat.

Pic, repic i repicó

Lluís Torner i Callicó. Girona.

Aquells que ja tenim una edat i que ens agrada agafar-nos les coses amb un punt de reflexió, per tal d´intentar veure el futur amb un cert optimisme, més que pensant en nosaltres, que ja no ens en queda molt de futur, en el dels nostres fills i néts, ens ho posen cada vegada més difícil. Venim d´un llarg període de crisi que, tot que se´ns vol fer veure que ja s´acaba, la majoria en tenim molts dubtes. Estem a punt de tornar a votar, per segona vegada, unes eleccions estatals, que talment com en les primeres, gairebé ningú no té clar que ha de votar. Al cap de poc vindran les nostres que, tres quarts del mateix; i vinga! a més, resulta que els senyors anglesos se´ns en van d´Europa. Ara, clar! com passa sempre, tant en la política, com en l´economia, uns ens diran una cosa i uns altres una de ben diferent; els un ho veuran negre, altres gris i alguns, color de rosa, però mentrestant la gent de a peu, els que no som ni polítics, ni economistes, ens anirem fent un garbuix que, talment com una madeixa, cada vegada es va fent més gran, i ens fa veure l´horitzó més enterbolit.

I no parlem, ja, del gran tema que ens afecta, als catalans, amb els malentesos, crítiques, camelletes, confabulacions, rancúnies, etc., que està comportant.

Ens direu pessimistes, però els que ho vegin clar i amb optimisme, que aixequin la mà i ens ho expliquin, ara bé, de manera que ho entenguem, si us plau!

Perdoneu! I sobretot no perdem l´esperança, diu que és l´últim que s´ha de perdre, per tant , tinguem fe, que falta que fa.

Ànims!

Micos i cacauets

Josep Serra Quintana. GIRONa

«Si pagues amb cacauets al final obtindrás micos», diu el Sr. Tardá d´ERC per advertir els empresaris sobre els baixos salaris. Això seria tant com dir que si no paguem millor els polítics al final obtindrem abellots. De parásits i de micos la societat ja en té ben bé prou, anem sobrats, no paren de fer-se els graciosos, i més ara en campanya per les eleccions.

La defensa de les polítiques socials i per tant de la justícia salarial estàn vinculades a les polítiques econòmiques i dels confiscatoris impostos ja existents. Si del Sr. Tardá depengués encara serien superiors, per extingir la majoria dels empresaris, els pocs que queden. Més sentit comú i menys populisme seria la millor recepta, però en aquest país només compta a veure qui la diu més grossa.