La setmana passada vam poder prendre consciència de la gravetat de la situació de tota la xarxa de Rodalies al nostre país. Un total de 126 incidències pendents de reparar per part de l'Adif que provoquen l'esclerosi del nostre sistema ferroviari i que repercuteixen únicament en els usuaris, en la bona gent que vol anar a treballar i que, abnegats, es veuen abocats a arribar tard un dia i un altre.
La puntualitat a Rodalies ha baixat del 94% al 86% i, a Regionals, del 58% al 49%, cosa que es deu, majoritàriament, a les limitacions de temporals de velocitat (LTV) que les línies ferroviàries sofreixen per culpa dels desperfectes en les vies. Uns desperfectes deguts a la reiterada manca d'inversions infraestructurals per part de l'Adif. Dels 306 milions d'euros pactats l'any 2013 amb el Govern central per a actuacions "prioritàries" a la xarxa, i que s'havien de dur a terme entre 2014 i 2016, només es troben en servei un 4% de les actuacions; un 22% s'estan realitzant i en queden pendents un 74%. S'evidencia, doncs, que molt "prioritàries" pel Ministeri de Foment no han estat...
Com a resposta a aquest lamentable quadre general de la situació de Rodalies a Catalunya, hem formulat un requeriment previ a l'Adif perquè dugui a terme les inversions que han de poder permetre posar la infraestructura ferroviària en les condicions adients perquè des de la Generalitat puguem prestar amb fiabilitat els serveis ferroviaris que gestionem. Aquest requeriment és un pas previ a la interposició d'un recurs contenciós administratiu davant de l'Audiència Nacional. Serem contundents.
Em poso en la pell d'un usuari de la R11 de Regionals que surt de l'àrea metropolitana per dirigir-se a alguna localitat gironina, com també es pot mirar a l'inrevés. Sols a Montornès del Vallès s'acumulen dos minuts de retard per la limitació temporal de velocitat causada per la construcció d'un pas inferior i que fa que el tren enlloc d'anar a una velocitat de 160 km/h vagi a 30 km/h.
A les Franqueses del Vallès la R11 suma un retard de dos minuts per la limitació temporal de velocitat deguda al perill de despre?ni?ment en la via: el tren ha de passar de 155 km/h a 60 km/h. A Maçanet de la Selva un cas molt similar, i a Caldes de Malavella o a la mateixa ciutat de Girona hi ha més punts de limitació temporal de velocitat.
I si volem seguir en la R11 fins a al final, per anar fins a Portbou, haurem de passar per tres punts de LTV més; degudes també als desperfectes en el traçat de les vies. Així, a Vilajuïga el tren que hauria d'anar a una velocitat teòrica de 110 km/h va a una velocitat real de 60 km/h, gairebé a la meitat de la velocitat que hauria d'anar! I és una incidència oberta des del 2014: dos anys sense arreglar-hoÉ I si seguim, a Colera dues incidències més amb les consegüents LTV: una per perill de despreniment i una altra per la rehabilitació d'una estructura. El neguit i l'enuig dels usuaris és plenament comprensible. I més sumant la manca d'informació generalitzada que es dóna als usuaris.
Per no parlar dels altres deutes que el Ministeri de Foment té amb la zona; com per exemple les duplicacions de la sempre massa oblidada N-II a les comarques de Girona.
Llegíem també aquests dies les dades del Servei Català de Trànsit de 2015 i com més de la meitat dels morts en sinistres viaris del 2015 van ser a les carreteres de l'Empordà. La N-260 i la N-II compten amb massa trams foscos.
Per tot això, no deixarem de queixar-nos a aquest Govern central que oblida algunes prioritats; però el que realment volem és poder gestionar íntegrament el nostre sistema de Rodalies sense dependre d'uns compliments que no arriben mai. Ho volem gestionar nosaltres i ser-ne els únics responsables, perquè veiem com els nostres serveis íntegres, els de Ferrocarrils de la Generalitat, funcionen molt bé, amb una puntualitat garantida del 99%.
Aquesta és la nostra posició perseverant i la nostra ferma voluntat. És el que ens cal per tenir un país plenament competitiu i que respongui a les necessitats de la seva gent.
