o fa pas gaire que en Milton Sánchez i l'Eva Prujà, fundadors de l'ONG alt empordanesa "Amb les teves mans", van arribar a Grècia, tot conduint una petita caravana que pretén ser una petita clínica dental, per tal d'oferir un servei mèdic bucodental als refugiats, sobretot als infants, una mancança que alguns metges del camp de refugiats d'Idomeni els havien comentat en una visita que van fer el mes de març passat. L'Eva m'ha enviat un correu tot just sortir d'un campament que hi ha amagat a darrere el port de Pireu a Atenes. M'explicava que acabaven d'estacionar la caravana perquè mentre no arribin dentistes, la pugui utilitzar la doctora que hi ha, la Natàlia, una gran persona que ha renunciat a un contracte de treball per quedar-se a ajudar. Això sí que és vocació, estar on et necessiten, m'escriu l'Eva, i afegeix que on estan fa molta calor, la temperatura és de 41 graus, i els refugiats: homes, dones, vells i infants, s'amunteguen en tendes de campanya en forma d'iglús sobre l'asfalt. Viure així és insuportable, afirma. M'explica que va veure com quatre o cinc refugiats es tiraven a l'aigua perquè no aguantaven aquesta calor sufocant; la policia grega no va trigar ni dos minuts a venir, ja que al port està prohibit banyar-se. Tot plegat, vergonyós, sentencia. Per benaurança en Milton, l'Eva, la Natàlia i tants d'altres que ajuden els refugiats sobre el terreny no estan sols, essent així que diumenge passat, dia dinou de juny, amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que s'ha commemorat dilluns passat, dia vint de juny, s'han celebrat unes grans manifestacions convocades per més de cent entitats, sota el lema "Obrim fronteres, volem acollir". Un munt de persones s'han manifestat per denunciar, entre altres coses, l'acord immoral per a la deportació de refugiats entre els Estats de la Unió Europea i Turquia, el trasteig d'Europa, un Estat que vulnera sistemàticament els drets humans.

L'escriptor Mario Vargas Llosa escrigué: "La po?lítica treu a la llum el pitjor de l'ésser hu?mà". La situació dramàtica que estan sofrint tots els refugiats que fugen de les guerres així ho demostra. Em voleteja pel cap calb la idea que, havent esguard que la Història sempre es repeteix, això que està succeint a Europa és un calc d'allò que succeí l'any 1939, una mica abans de finalitzar la Guerra Civil espanyola. El govern francès bastí un gran camp d'internament en una platja de la loca?litat d'Argelès-sur-Mer, per tal d'albergar els refugiats que travessaven la frontera fugint d'Espanya. Més de cent mil persones foren recloses dins el recinte. La zona es va cerclar de filferro d'arç. Els custodiaven tropes colonials, marroquines i senegaleses, i alguns gendarmes. Foren construïts barracons de fusta i de lona pels mateixos refugiats, així com improvisades cuines i latrines excavades a la sorra. Molts moriren víctimes de la fam, la humitat, el fred i malalties diverses com la disenteria i la sarna. El mes de març del 1939, el fotògraf Robert Capa visità aquest camp de refugiats gegantí. La descrip?ció que va fer del mateix fou: "... un infern sobre la sorra". Sí, verament la Història sempre es repeteix. Ara molts dels refugiats contemporanis moren ofegats al mar Mediterrani -el cementiri vergonyós. I si tenen la sort de ser rescatats, molts moren als camps de refugiats sota una tenda de campanya en forma d'iglú, moren a l'infern sobre l'asfalt, i molts moren humiliats per una Europa que creien civilitzada, generosa i acollidora. Per sort existeixen unes persones que, com en Milton, l'Eva, la Natàlia i molts d'altres, que intenten fer més suportable aquest infern sobre l'asfalt creat per uns governants europeus que basteixen murs empesos per la por a l'avenç electoral d'uns partits d'extrema dreta que amenacen el seu poder. Sí, de debò que és vergonyós d'allò més aquest infern sobre l'asfalt!