Agraïment de la família Cristina i Pau

Xavier Cristina Pau. GIRONA.

La família Cristina i Pau voldria amb aquestes breus ratlles agrair a tots els professionals que han atès la Maria Cristina Babià en els darrers anys de la seva vida, fins arribada la seva defunció el passat 20 de maig de 2016. La Maria va ser una dona valenta, independent i amb un gran esperit de superació que la va dur a completar la seva tercera carrera universitària passada la vuitantena. Després d'una llarga vida dedicada al món de la fisioteràpia i la logopèdia, sempre va agrair molt a tots aquells profes?sio?nals que van tenir-ne cura, tal com ella havia fet amb tants pacients.

A tot el personal de la Residència Maria Gay, mercès per la vostra professionalitat en aquesta difícil tasca que realitzeu amb una humanitat elogiable.

Brexit

Anna Maria Muntada Batlle. GRANOLLERS.

El 24 de juny passarà a la història com un dia històric en què els britànics han donat l'espatlla a la Unió Europea després de 43 anys de convivència en pau i llibertat. Un símptoma totalment revelador d'allò que pot acabar passant en algunes regions de la vella Europa.

Al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord ha guanyat la reacció contra la globalització interna de l'espai europeu. Amb tot, el Brexit és principalment un fruit clarament populista i egoista fonamentat en una crisi comunitària europea sense precedents en la seva història i d'això n'haurien de prendre bona nota tant Brussel·les com la resta del món occidental.

Dormir al Port de la Selva

Adrià Agustina Arias.

La nit de Sant Joan vam anar amb la meva parella a visitar el cap de Creus. Sóc català i m'agrada molt ensenyar racons preciosos del nostre país ja que ella és de fora de Catalunya. Vam passar un dia fantàstic caminant durant hores pel cap de Creus, fent un bany a diferents caletes... Vam anar a sopar al Port de la Selva. Som aficionats a l'esport i volíem fer pàdel surf l'endemà, vam preguntar tarifes... Ens vam banyar, vam sopar en un restaurant la mar de bé i vam anar a dormir. Viatgem amb una furgoneta documentada com a turis?me i que dins disposa d'un llit. Vam trobar un pàrquing a tocar de la platja. Idíl·lic! Té una cadena per limitar l'accés a vehicles de menys de 2 m (turismes). Vam anar a dormir ben d'hora perquè ens agrada matinar. Com passa a molts pàrquings així, hi havia diverses furgonetes. A les 00.30 de la nit va picar la policia local a la furgoneta. Entre que ens vestíem per obrir van marxar. Vam parlar amb una altra furgoneta, a qui també van picar, i ens van dir que els havien dit que no s'hi podia dormir, que havien de marxar a un pàrquing que està a uns escassos 300 m. No entenem el motiu. No vam infringir cap norma, no avisava que no es pogués estar el cotxe allà tota la nit. Dels molts viatges que hem fet en furgoneta, ha estat la primera vegada que ens fan fora d'un lloc a mitjanit!

La veritat, quan a un lloc no et cuiden, no t'hi vols quedar. Així que vam marxar amb un damnificat que no n'és el culpable i això sempre sap greu! El noi del pàdel surf, que molt amablament ens va explicar com fer el pàdel surf que no coneixíem i que una dona de 87 anys l'altre dia va anar fins al far. Ens va dir «el pàdel surf és per tothom». Josep Maria Cervera, alcal?de del Port de la Selva, ja podria apendre'n, del noi de pàdel surf, i fer del Port de la Selva un poble per a tothom!

Les botigues de Girona

Joan Pi i Ventós. Girona.

Les monedes, com també les vicissituds de les nostres vides, tenen dues cares ben diferenciades. La cara i la creu són aspectes d'aquestes circumstàncies socials, humanes i personals. El comerç d'una ciutat dóna per fer algunes consideracions sobre aquesta doble vessant, oposada i inqüestionable. Anem a especular, raonadament, sobre les botigues de Girona. En la seva cara, hi trobem molts motius de positiva realitat. Girona té, en els seus barris més atraients, comercialment parlant, un «aparador» de notable valoració. S'ha passat dels tradicionals i no canviants comerços a uns establiments atractius, en el seu ?disseny i en l'atenció esmerada al client. Dóna gust de veure'ls mostrant les seves novetats i productes de mercat. Un gran complement d'aquesta branca comercial gironina l'ofereix el Mercat de Girona, que és un focus molt atractiu per al comprador o visitador. Fa poc temps, no era d'estranyar que la majoria dels nostres ciutadans aprofitessin les estones de «passeig per veure tendes» per sortir de Girona i anar a llocs més promocionats, Platja d'Aro, per exemple, on podien gaudir d'una plaent mostra de mercaderies que, entrant pels ulls, aconseguien de convèncer una compra exigent. Avui, Girona presenta aquests atractius de solera comercial. És la cara d'una moneda que, amb molta habilitat, ha sortit, tot i ensenyant-la, una fesomia ciutadana positiva i, per què no dir-ho, rendible. La nostra ciutat té, avui, poc d'envejar a aquelles que tenien l'etiqueta de solera comercial reconeguda. Però, no existiria la cara si no es fes evident, també, la creu. Preocupa de veure com es tanquen moltes botigues que hom s'havia acostumat a tenir presents. Estan en carrers poc adaptats a una exigència de competència. Els locals tancats ofereixen un deplorable aspecte de deixadesa i «tantsemenfotisme» públic. La seva negligència és encomanadissa. A un tancament li succeeixen una sèrie d'episodis urbans depriments. Tot sofreix un cert tarannà d'abandonament. La neteja és poc o gens acurada, el deixament és alarmant, la manca d'il·lusió és palpable. Com es pot trencar aquest cercle d'adversitats? Donant-los, als carrers, un aire de comoditat i de recuperació. Engrescant la gent, amb campanyes de sensibilització. Imaginació i ganes. I unes recordances, nostàlgiques?, del davallar del temps. Han passat a millor vida aquelles entranyables botigues de comestibles, queviures, de tracte i relació amigable personal. També, les escombrades matinals d'una neteja no «delegada» i mediatitzada pels cànons impositius. O els tan esperats concursos d'aparadors. I un miratge de futur molt puntual. Veure en les voreres dels carrers que totes les seves tendes tinguessin detalls florals ben dissenyats i de «poc reg» al costat dels aparadors. Un espectacle de color i de distracció ciutadana. Una Girona oberta a la bona acollida amb el segell d'un detall de distinció. Un repte per a les associacions de comerciants que sempre s'han distingit per encapçalar i aglutinar tota mena d'activitats de divulgació, convenients i necessàries. I un lema: Girona m'enamora!