Fracàs del populisme

28.06.2016 | 10:22

En les eleccions generals del 20-D, la candidata Aina Vidal, número 9 per Barcelona de la coalició En Comú Podem, en un míting a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, deia que s'havia produït una «devaluació del concepte de classe per part d'una certa esquerra», que «ha obviat la relació entre treball i capital». Molt ben dit!

Ara, la coalició convertida en un partit polític que integra Barcelona en Comú, ICV, Podem i Esquerra Unida i Alternativa, reivindica en el seu programa «una democràcia del bé comú que apoderi les classes populars i en la qual tots i totes puguem implicar-nos en la transformació social i econòmica que reclama el moment actual». Quina xerrameca més insubstancial!

L'historiador Xavier Domènech, cap de llista per Barcelona d'aquest conglomerat, és autor del llibre Quan el carrer va deixar de ser seu. Moviment obrer, societat civil i canvi polític. Sabadell (1966-1976), publicat l'any 2002. Cal assenyalar que defensava una accepció de classe o consciència de classe com una «pertinença a un grup comú de persones relacionada amb el lloc de treball que ocupen dins les relacions de producció» (pàgina 172).

En altres paraules, hi ha una classe que suporta l'explotació i que, a poc a poc, és capaç d'identificar els interessos antagònics que la separa dels explotadors. El procés de lluita serà l'única alternativa, a llarg termini, si vol modificar la seva situació de dominació.

Ara bé, la consciència de classe no és inhe?rent a l'individu: Es desvetlla en accions i mobilitzacions. Per tant, no és un procés gradual i lineal sinó que està atapeït de contradiccions que frenen o endarrereixen la convicció en un canvi social.

Sembla que aquesta anàlisi rellisca al moviment populisme (amb vells comunis?tes de companys de viatge) que ha capgirat l'herència del pensador comunista Antonio Gramsci (1891-1937).

En efecte, per als salvadors d'una «democràcia real», l'hegemonia (que no seria socialista) s'aconsegueix amb la unió de classes i grups socials sense tenir en compte els interessos oposats d'aquestes aliances.

Pel que fa a la «guerra de posicions» es converteix en una estratègia de conquesta del poder per assolir des de dins una «democratització real», que és una il·lusió de qualsevol oportunista.

També s'oposen al concepte de «consciència contradictòria», que vol dir oposar-se a l'existència d'un règim injust d'explotació.

Malgrat tot, En Comú Podem ha guanyat les eleccions a Catalunya, tot i perdre més de 81.000 vots. Tard o d'hora, però, es veurà que la seva proposta és un bluf.

A la resta d'Espanya, de sorpasso, res de res. Podem, junt amb Esquerra Unida, s'han estavellat. El populisme d'esquerres comença el seu viacrucis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema