Els resultats electorals del proppassat ?diumenge no ofereixen dubte. Només hi hagué un guanyador i aquest no és altre que Mariano Rajoy. Ni els casos de corrupció ni l'escàndol protagonitzat per Fernández-Díaz li han fet pessigolles. Ha recollit el vot útil de milers de persones que tenen pànic de la possible arribada de Pablo Iglesias al poder.
Malgrat les enquestes i els sondejos a peu d'urna -TV3 s'hi va lluir de valent- els 137 escons populars representaren una alegria desenfrenada a molts militants conservadors que estaven més espantats que mai. Però Rajoy ha jugat bé les seves cartes, provocant unes segones eleccions i a la vegada protagonitzà una campanya electoral molt ben pensada i ?executada.
Però no tot seran roses i violes perquè resta molt lluny d'una majoria parlamentària i necessitarà pactar ja sigui amb el PSOE o amb els Ciutadans d'en Rivera. Fa un gran resultat electoral -si ho comparem amb el mes de desembre- però no té companys de viatge per a la formació del nou ?executiu.
Però en aquests moments la reculada dels socialistes i l'ensopegada de Podem haurien de facilitar la formació d'un govern, atès que el país i els darrers esdeveniments no permeten de cap de les maneres anar a unes terceres eleccions a finals d'any.
Després del triomf del Brexit i de la nova reestructuració de la Unió Europea, l'Estat espanyol no es pot perdre en discussions internes que no portarien enlloc. Els electors per segona vegada han demanat que diferents partits arribin a acords i aquest és el prec que una vegada més han traslladat als partits polítics. Ara és el moment de consensos i acords i de deixar de banda les línies vermelles i les recusacions.
Espanya no pot continuar sense un govern fort que afronti la situació econòmica, superi el bloqueig institucional i comenci a tractar els temes que realment interessen els ciutadans com els de la lluita contra la corrupció, la transparència, una nova llei electoral, el problema territorial o la reforma de la Constitució.
Les formacions que restin al marge del moment històric poden ser durament castigades en un futur. El PP ha recollit vot útil i el PSOE no s'ha ensorrat. Són dues dades que cal tenir en compte davant tot allò que vaticinaven els analistes al llarg d'aquestes darreres setmanes. Podem pot ser una força important a l'oposició i el seu paper de ben segur ajudarà en qüestions que no són menors. Però encara necessita temps per estructurar un partit amb possibilitats de ser alternativa real a la dreta.
I per la seva banda Ciutadans ha reculat, davant de l'embranzida del PP. Rivera pot ser un element important en el futur per tal de cercar acords, però el centre polític no és fàcil d'ocupar i si no recordem el pas per les corts espanyoles del CDS d'Adolfo Suárez. De ben segur el líder català haurà de fer renúncies, però les seves propostes de regeneració de la vida política espanyola són tan imprescindibles com les que haurà de protagonitzar Rajoy, que, per activa o per passiva, haurà de jubilar tota una sèrie de personatges que s'han servit del PP per fer negocis particulars. Els crits dels militants a Gènova en favor de Cifuentes pronostiquen una nova etapa en l'equip popular. Aquesta és la clau perquè en el futur immediat hi hagi un nou govern que és del tot imprescindible.
