Decisió

29.06.2016 | 09:41

Metges sense Fronteres, de cop, salten i diuen que no volen cap diner oficial dels països europeus per continuar treballant. A ningú no li interessa. Afirmen això per posar en qüestió la situació dels refugiats a Europa. Europa ha trobat una solució a l'allau de gent que fuig de les guerres d'orient. Grècia primer i després Turquia han esdevingut, ben pagats -qui s'endú els diners?-, un territori de camps de concentració «moderns» en hangars i sense cap tipus de mirada humanista. Cossos. Així s'atura i es frena el problema. Es veu que al món hi ha uns seixanta milions de refugiats, d'exclosos i de pàries de la terra -no interessen, fan nosa. Europa es defensa, arreu s'alcen noves fronteres i murs i de cop sorgeix la «bèstia». La «bèstia» està en la naturalesa humana, és allò de la «náusea» de Jean Paul-Sartre d'èpoques remortes, és també allò de l'estranger de l'Albert Camus.

Tot està escrit. En l'actualitat, els filòsofs que analitzen el moment són de baixa intensitat, tothom escolta els nous gurus, els economistes, no hi ha nous pensadors, qui filosofa? Paulo Coelho, el pensament ready-made- va ser l'últim? Ho era? I abans hi havia hagut, Juan Salvador Gaviota de Rihard Bach, amb música de Neil Diamond i també, Las enseñanzas de don Juan, un anònim protoantropològic que va fascinar tota una generació. Hi ha pocs innovadors i aquests cauen de l'escambell per la força de la història. Tot són conceptes i repeticions potinejades de segles anteriors. Res de nou.

La societat occidental actual, catòlica i protestant, és un poder pragmàtic. Al món hi sobra gent. Són números i contes clars. Llavors i, «sin perdón», fem servir Turquia -un país de categorira-, com a fre i contenidor de milers de persones. Nens, dones i famílies senceres que se'ns presenten com a presumptes terroristes -són musulmans. I el Mediterrani esdevé un cementiri acceptat, ara, quan el mar porta la mort a les platges no importa gaire, és una imatge assumida. Lògic. La culpa de qui fuig de la guerra és seva -milers de nens abandonats, carn de màfies. Algú s'ha preocupat de la mainada? Literatura d'una altra època, superada. Europa fa servir la idea darwinista i cínica de la selecció natural -el mar hi ajuda-, s'entén com «natural» tot allò que no compliqui la vida -els cadàvers no molesten. Ens acostumem a nedar i xipollejar amb els morts. La guerra a Síria, l'Iraq o l'Afganistan no interessa als occidentals. Queda molt lluny! Matar «moros» i des de fa anys que és una qüestió normal. La majoria dels països d'Europa i els Estats Units volen mantenir la cara neta i cristiana -al final, encara estem en la batalla de les croades. Qui diu res quan es bombardegen pobles a la frontera del Pakistan? A ningú no li interessa. Bufet lliure. Qui es preocupa quan Turquia bombardeja els kurds? A ningú, ningú demana comptes de cap d'aquestes barbaritats. Al segle XXI i sense la cohartada de la «guerra freda», cadascú tira de veta en funció dels seus interessos. Com és possible que, sense haver declarat la guerra, americans i russos estiguin atacant el Daesh (Estat Islàmic) i no hi hagi resultats?

Preguntes i preguntes. Allò què és clar és que a Occident no li interessa la vida, sinó l'estadística i que, al final, la gent corrent i normal, el sobrevingut -foraster-, molesta i acaba sent cosificat, un número. Per això, encara que a ningú no li interessi, s'ha de dir alguna cosa a favor de Metges sense Fronteres i la seva defensa de la vida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema