Una setmana més tard, la història del Brexit em continua semblant una broma de mal gust. Abans que res, quina necessitat hi havia de convocar-lo? Està molt bé consultar la ciutadania quan hi ha un clamor popular, però aquest no era el cas. Cameron va plantejar el referèndum en clau interna, de partit, i li ha sortit el tret per la culata. El país ha pres una decisió vital de forma més que precipitada, i ara caldrà veure quines són les conseqüències.

Però més que el Brexit en si mateix -cadascú és lliure de decidir el seu futur-, em preocupen els arguments demagogs i xenòfobs que s'han utilitzat per arribar-hi. Hi ha qui pensa que això ha de ser un toc d'atenció sobre el sentit i la funció de la Unió Europea, i hi estic d'acord, però no crec que els anglesos que han votat pel Brexit els preocupi gaire. La majoria han votat pensant exclusivament en la immigració i els diners.

I finalment, que un personatge com Boris Jonhson tingui opcions de convertir-se en primer ministre britànic em fa témer que la victòria de Donald Trump als EUA no sigui, lamentablement, una opció del tot descabellada.