Cartes

Francesc Gombau. Girona

Després del 26-J es confirma una evidència: el secessionisme a Catalunya és minoritari. CDC i ERC només sumen un terç dels vots i una cinquena part del cens català. Amb aquesta minsa base és possible teixir algun cistell polític? Sempre m'ha sorprès sentir polítics convergents o republicans parlar pomposament com a representants de la voluntat del «poble de Catalunya». Els prego que a partir d'ara ho facin en nom d'una cinquena part. Fa la impressió que en aquest serial anomenat procés hi ha molt soroll per a no res. És veritat que hi ha una minoria molt mobilitzada, molt ben organitzada pel poder polític i els mitjans públics de comunicació catalans. Però, al cap i a la fi, una minoria, com es posa de manifest a l'hora de la veritat democràtica, cada cop que acudim a les urnes.

Retallades a la sanitat

encarnación lópez lópez. santa coloma de farners

Sóc la dona d'un malalt de Parkinson i altres patologies complicades. Voldria demanar a les persones que estan retallant, a marxes forçades, la sanitat que es posessin, només uns dies, a la pell dels malalts, dels metges i tots els que, amb un gran esforç, estan suportant el sistema. Els exposo el cas que m'ha portat a queixar-me de les llistes d'espera. Sé que el meu home és un més de tants i tants pacients que esperen, desesperats, una trucada per donar-los dia i hora de visita per tractar-los. El meu home està amb uns enormes dolors des de fa molt temps, ens pensàvem que tot era a causa del Parkinson. El dia 31 de desembrre de 2015 vam haver d'anar a urgències a l'hospital, ja que en tres dies li havia quedat l'esquena totalment doblegada cap a un costat. Els metges d'urgències, molt amablement, li van diagnosticar una lumbàlgia. Li van posar un calmant i cap a casa!

Al cap d'un mes, seguia pitjor. Ens va tocar visita rutinària amb un dels especialistes que el controla. En veure que estava tan malament, es va comprometre a demanar una ressonància urgent i una consulta al traumatòleg. Després de valorar el problema del meu home, van decidir que li farien infiltracions a quiròfan, a la Unitat del Dolor. Pocs dies després els metges ens van dir que durant el mes de maig no el podrien infiltrar, però que a principis de juny ens avisarien per fer les anàlisis corresponents prèvies a les infiltracions.

Van anar passant els dies i ningú no ens comunicava res de res, el meu home anava passant els dies aguantant, com podia, els dolors tan forts que tenia. Farta d'esperar, vaig anar a informar-me de per què no es posaven en contacte amb nosaltres. Quina sorpresa em vaig endur! Em van dir que només donaven hora, per al quiròfan pels de la Unitat del Dolor, un dia al mes, i que tot just estaven pels pacients del mes de març, que ja ens avisarien. També ens van recomanar que si no hi estàvem d'acord, poséssim una queixa. Així ho vaig fer.

Crec que amb la maleïda crisi se'ns està abandonant i considerem que jugar amb el patiment de les persones no és ser gaire humans. Demano, si us plau, que les persones que porten la sanitat comprenguin que tant els malalts com tots els que treballen en els hospitals ja no podem més. El meu home ha cotitzat a la Seguretat Social durant 48 anys. Realment penseu que es mereix estar en aquestes maleïdes llistes d'espera?

Els cants de sirena

s'han esvaït

JOAN JANOHER I SADURNÍ. forallac

Que crua és la posició dels pretendents a poder governar. Resulta un somni el camí a seguir i més si hem de recuperar la mitologia del temps. Després del 20-D, encara hi ha qui espera una tercera volta d'un possible nou fracàs. Només els que juguen amb la por dels més febles, opten per continuar el seu llegendari poder, i tornar a governar. Aquests han apostat al cavall guanyador, pels problemes del Brexit i la desconfiança política tan anormal amb la corrup?ció tan flagrant. La sirena eloqüent als seus mites, transmet inquietud d'ufanosos al poder: confiats en que l'electorat és més fidel al seus programes però, res està més lluny del previst, només l'encant passatger de campanya, s'ha fet sentir a les urnes. Els resultats diferenciats de les enques?tes han trencat les estructures de base, abrigant el seu optimisme en un clar desencís. No deixa de ser tot plegat, un cant de sirena. Llàstima, perquè tothom esperàvem un gran canvi útil.

Senzillament: el poder no és de ficció, la naturalesa humana cau massa sovint als paranys dels pronòstics. Som un conjunt de comparses orquestrades, que per fer-ho bé, ho fem malament. Una malaltia continuada i repetida. Per això, l'equivoc és esfereïdor. Ens caldria una visió més positiva, per defugir del cant de la sirena i no caure una darrera l'altra, doncs s'han esvaït les il·lusions, i continuarem amb els impositors d'una mitologia espanyola, hom no són cants sirenes, sinó polítics.