Ni por, ni tirania

30.06.2016 | 11:33

Un altre dia parlo de les nostres eleccions i un altre més dels anglesos, però ara parlem d'Europa (amb tanta feina no sé si el més prudent és estirar-me a la fresca). Als anglesos se'ls poden atribuir moltes coses, però no falta de patriotisme (que ens en regalin una mica) i valor: per això no s'enlluernen amb els cabdills militars; per això Winston Churchill els va servir en safata una victòria guerrera, però ells van votar el socialista Clement Attlee. I això que la invenció de realitats mitjançant la propaganda és anglosaxona, nord-americana en concret, copiada després per bolxevics i nazis i, finalment, per tots.

Van tractar de ficar-los por, de portar-los a casa els cors tremebunds de l'FMI, amb el reforç dels nens cantors de Juncker (no els van entendre, canten en alemany); de marejar-los amb la muntanya russa de la City: mira com em puja la cotització, oh yes. Els van assegurar que l'aïllament produeix càries i l'allunyament de l'ortodòxia pressupostària, alopècia. Una cosa semblant ha intentat Rajoy al nostre país i el babau d'Hollande a França. Els francesos, de moment, empassen poc. Els grecs, menys encara i, en canvi, no tenim un sistema esglaonat d'encaix i contenció dels moviments migratoris -inevitables mentre Àfrica, Orient Mitjà i el Magrib, siguin un desastre-, ni un projecte il·lusionant d'unitat europea.

Si cada vegada que sorgeix un problema, encara que sigui del Ballet Nacional, s'aplica sense demora el remei per a tot de l'austeritat luterana, si persisteix el conyàs que no hi ha salvació fora del neoliberalisme i de la benedicció del saqueig, si Europa persisteix en idees tan autodestructives i poc integradores i no hi ha futur ni per als joves i les classes mitjanes, Europa se n'anirà pel pedregar. No sense abans extraviar-se per les vies fallides de la xenofòbia, el racisme i les opcions feixistoides, ja va passar i ja torna a ocórrer a Polònia i Hongria. No tingueu por per Anglaterra: qualsevol error, amb premsa lliure i tradició democràtica, pot corregir-se. El que té pitjor remei és l'obcecació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema