Hi ha països que mai avancen suficientment perquè en realitat tenen por de fer un pas més enllà, no fos cas que el terreny fos inestable. A Espanya li passa això, cada vegada que té al davant l'oportunitat de canviar fa marxa enrere empesa per la por de perdre el que ja hi havia, encara que allò que teníem fos un desastre.

Ja poden cercar totes les justificacions que vostès vulguin per definir el que va passar diumenge a les eleccions generals, l'única explicació és la por; la por de l'arribada de la gent de Podem, la por de la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea, la por d'obrir de debò el meló d'un possible trencament català, la por d'una nova etapa d'inestabilitat política. En definitiva, la por de tot.

El votant espanyol és poruc i es deixa fàcilment convèncer per aquells que, des del govern, diuen que si perden les eleccions ens envairan totes les plagues mundials. És tanta la por de l'espanyol que fins i tot està disposat a tapar-se el nas i fer veure que les clavegueres de l'Estat no fan pudor, que la corrupció és millor que la por a allò desconegut i que tant se val que s'hagin creuat totes les línies vermelles en el mal ús del poder, allò més important es quedar-se on són, no fos cas que l'endemà fos pitjor.

Una cosa és canviar el govern municipal o fins i tot el d'una autonomia i l'altra molt diferent deixar que el timó del Govern central canviï de mans. Per a milers de ciutadans és preferible continuar escoltant el soroll d'aquell motor que ronca que no pas aventurar-se amb un nou model de vehicle. Aquesta és l'Espanya que tenim, un Estat que encara prefereix el blanc i negre al color i el 600 al cotxe elèctric.