El PP ha guanyat les eleccions, l'Estat ha perdut l'oportunitat d'obrir una nova etapa que posés fi a una llarga Transició que ha arrossegat fins als nostres dies moltes actituds i pors heretades de la dictadura franquista. Ja han vist com durant la campanya el PP i alguns mitjans de comunicació afins han apel·lat a la por als comunistes, a la unió de les esquerres, com ja va passar fa 80 anys. Els conservadors, la gent d'ordre, s'han mobilitzat i han anat a votar en massa sense tapar-se el nas davant l'olor de corrupció i putrefacció que emetien les candidatures del PP a València, a Madrid, a Galícia, en les Illes Balears i en moltes províncies de la pell de toro. Han votat orgullosos de ser com són i d'atorgar-se la defensa de la unitat de la pàtria. Els càntics del diumenge a la nit davant de la seu del PP a Madrid eren molt clars: «Sóc espanyol, espanyolÉ», com si aquesta nacionalitat fos exclusiva del PP.
Amb aquests vímets (vots) no es construeix gens en positiu. La majoria de ciutadans han donat els seus vots a un partit que té la seva seu embargada, que utilitza les institucions de seguretat per investigar, perseguir, violentar els que pensen diferent, que té escampats per tota la Península a una caterva de corruptes que entren i surten de jutjats i presons com si es tractés d'un vodevil espantós, que ha empobrit les classes populars i que ha laminat els drets socials, ecològics i civils de bona part de la població.
Han votat per mantenir les polítiques neoliberals que destrueixen el públic en favor del privat, per mantenir els privilegis de l'Església catòlica i per continuar sent un país que no honra els seus morts que van lluitar per la llibertat i contra el feixisme.
Les esperances de reforma d'una obsoleta Constitució s'allunyen. Les possibilitats de reformar les lleis educatives es difuminen. La democratització del sistema, canviant la llei electoral, s'esvaeix. La necessitat de donar una resposta democràtica i clara a les reivindicacions del poble català s'allunya. El PP té les mans lliures per continuar fent d'Espanya un país intel·lectualment pobre, econòmicament necessitat i socialment injust. Això és el que han volgut la majoria de la ciutadania d'aquest país.
Davant aquest desolador panorama només ens queda la lluita. La lluita quotidiana, individual i col·lectiva, en la comunitat de veïns, en els consells escolars, en els sindicats, en les organitzacions no governamentals i en moltes altres institucions que lluiten per un món millor, per una societat més justa. Cal crear una hegemonia social que ajudi a bandejar de la nostra societat aquesta permissivitat a la corrupció, al clientelisme i a la incultura.
La crosta blava que cobreix la Península solament té dues taques de color morat: Catalunya i el País Basc, on ha guanyat l'esquerra plural. Té mèrit que en dos territoris on els nacionalistes han imposat el seu discurs triomfi una proposta integradora, social i d'esquerres.
A Catalunya gens ha canviat des de les últimes eleccions. Ha tornat a guanyar En Comú Podem, que mostra una clara consolidació de la seva proposta plural d'esquerres. CDC i ERC mantenen els seus resultats amb lleugers transvasaments de vot entre ells i dominen el «rere país». El PSC es va enfonsant i Ciutadans comença la seva liquidació. El PP millora resultats malgrat el cas del Ministre d'Interior i candidat del PP a Catalunya.
Alguns elements de l'anàlisi de l'àmbit espanyol s'assemblen al català: els partits que governen a Catalunya (CDC i ERC) mantenen els seus resultats malgrat la seva incapacitat d'aprovar els pressupostos, amb unes polítiques semblants a les del PP de destrucció de la cosa pública, amb severes retallades en la sanitat i a l'educació, sense polítiques contundents d'ajudes als més necessitats, amb polítiques fiscals que afavoreixen els més rics i incapaços de proposar alguna sortida al merder administratiu en què ens han ficat. A més han tingut al seu servei la ràdio i televisió públiques, que fan de simple corretja de transmissió de la ideologia independentista. El mateix que fa la televisió espanyola amb el PP.
També la corrupció senyoreja les actuacions de CDC, amb la seva seu embargada i amb casos de corrupció que esquitxen tot el règim convergent. Aquí també s'ha anat a votar sense tapar-se el nas ja que la bandera crea una crosta nacionalista inodora.
