D'entrada, tots hauríem de combregar amb aquest propòsit de l'alcaldessa Madrenas: «Ens desmarquem dels discursos xenòfobs d'aquells que diuen que primer cal ajudar els de casa». El context era la concessió de 162.000 € per a projectes dits solidaris. Hom creia que una part serien per a un bon home de l'Escala qui té per costum de netejar per voluntat pròpia el riu Ter al pas per Pedret. De fet, amb el rebut de l'aigua ja paguem per tenir els cabals nets però són diners empenyorats per muntar un museu per a turistes, gent que no és de casa i per tant no hi ha xenofòbia. El cas és que part dels ajuts es destinaran a millorar el riu Senegal. No hem de patir perquè l'Ajuntament de Winnipeg (Manitoba) tampoc és xenòfob i potser ens farà arribar cèntims per endreçar els nostres rius, quan acabin amb la grafiosi que extermina els seus oms.

Dos dies després, l'alcaldessa concedia més de mig milió d'euros, que aviat és dit, per pagar les quotes als casals d'estiu de 586 famílies gironines. En dos dies va canviar el criteri i decidia d'ajudar els de casa? En els casals hi ha tot d'associacions cristianes més la secta-empresa que controla la ciutat. Madrenas ens assegurava que així es garanteix la igualtat d'oportunitats. És de calaix que el condicionant religiós és determinant per fer que moltes famílies no s'hi sentin vinculades. I les cristianes de veritat coneixen milers d'exemples de devots que amb un crostó de pa sec i un got d'aigua van arribar a la santedat. Tres àpats al dia i una agenda plena d'activitats lúdiques a càrrec dels tributs de tots, cristians i no cristians, allunyaran la mainada del missatge de Jesucrist. Enlloc hi sé veure la igualtat d'oportunitats ni tampoc la cohesió social, també esgrimida per l'alcaldessa.

A l'hora de donar ajuts, serveis socials inclosos, una premissa més clara és que sempre contra el mateix problema plantejat cal adoptar la mateixa solució universal, a tots per igual, tant si un és nascut aquí o allà, és cristià o no, perquè una cosa és desmarcar-se de la xenofòbia i l'altre és fomentar-la, no dubto que sense voler-ho, alhora que es privilegien uns quants per la seva adscripció religiosa. És a dir, no és primer uns i després els altres sinó tots per igual, perquè tots som primers. Tanmateix, l'àmbit d'actuació de l'Ajuntament de Girona és Girona, mentre la seu no es desplaci a l'ONU o al Vaticà, ja que a l'hora de pagar impostos, el ciutadà gironí podria desmarcar-se i no donar-los als de casa, per no ser acusat de xenòfob i cristià.