Cartes

Francesc A. Picas. la jonquera

La Diputació de Girona vol suprimir a la Ciutat els noms i signes que recordin Francisco Franco, de conformitat amb «La Memòria històrica».

Amb més raó encara haurien de suprimir de carrers i places el nom de Lluís Companys i dels polítics i símbols de la República de 1936-1939, responsables directes i indirectes de l'assassinat de cinc bisbes en terres catalanes, de centenars de sacerdots, religiosos, polítics, industrials, intel·lectuals, pares de família i joventut. De la persecució a mort del bisbe de Girona, de la usurpació de temples en la ferotge persecució a l'església, i de la incautació de fàbriques en implantar una economia comunista.

Centenars de famílies de Girona demanen respecte i equitat a la història, altrament l'acord de la Diputació semblarà la llei de l'embut.

Salvem el Golfet

Glòria Pons Sáez. Girona

La construcció d'un xalet de luxe en el cim del penya-segat del Golfet de Calella de Palafrugell és un atemptat al paisatge i a l'espai protegit del cap Roig. A més, en un futur no gaire llunyà, pot comportar el tancament de la platja per raons de seguretat, donada la manca d'estabilitat del penya-segat. Davant d'aquests fets, un grup de ciutadans i ciutadanes s'han mobilitzat i han constituït una associació, Salvem el Golfet. L'alcalde de l'Ajuntament de Palafrugell ha deixat clara la posició del consistori municipal: la llicència d'obres s'ajusta a dret i convida qui pensi el contrari a anar als Tribunals. Així doncs, la via judicial és l'únic camí possible per recuperar el paisatge i evitar el tancament de la platja. Si es perd aquesta oportunitat després serà massa tard. Per això, Salvem el Golfet ha acordat iniciar aquest camí però és evident que necessita el màxim suport possible. Ara és el moment de posar el nostre granet de sorra! (http://www.facebook.com/Salvem-El-Golfet)

El Far West a Sant Feliu de Guíxols

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí

Ara que ens arriben tan poques exposicions a Barcelona d'aquestes que es poden veure a Madrid, està molt bé comptar amb llocs expositius com l'Espai Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols, on aquest estiu podem veure La il·lusió del Far West, que havia estat exposada al Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid aquest hivern.

Ja m'agradaria que també ens arribés l'exposició que allà fan aquest estiu Caravaggio y los pintores del norte, o la d'Edvard Munch que hi van fer també a l'hivern. Mentrestant, però, podem gaudir de tota una sèrie d'obres artístiques i objectes relacionats amb el tema del Far West. La col·lecció és fruit del gust del baró Thyssen per aquest tema. Sobta de veure tantes pintures i escultures que el tracten, il·lustracions fetes al segle XIX d'artistes que volien retratar allò que veien. També hi ha cartells i llibres il·lustrats, reflex del tema a la cinematografia i literatura, així com mapes geogràfics, cosa en conjunt que ens ajuda a entendre millor l'època.

Les sales expliquen amb textos de forma breu i àmpliament amb art conceptes com l'espai geogràfic del mític Oest Llunyà, els indis a les Gran Planúries, els cowboys, els animals... Hi destaquen els vestits indis, entre els quals un plomall de guerrer i un bonic vestit de dona. Al final de l'exposició, el seu comissari, l'artista Miquel Ángel Blanco, hi fa la seva interpretació artística. Tot plegat, una mostra que evidencia la sort que tindríem si aquest Espai Thyssen obrís no només a l'estiu, sinó tot l'any i amb diferents exposicions. Acostumats a saber del Far West només pel cine i la literatura, ara també podem conèixer-lo mitjançant l'art i els objectes d'època.

El paisatge després d'una batalla

JOSEP MARIA BOSCH. girona

És evident que, si alguna cosa hem de fer, en conèixer els resultats de les passades eleccions generals, és felicitar, sense reserves, el PP. Perquè, ens agradi o no, ho ha fet millor que la resta de participants.

Se'm podrà dir -i és ben cert- que el Brexit ha anat molt bé, als interessos del PPartit. Molta gent, veient com els seus estalvis es reduïen un 10%, en un sol dia, va anar cap a la moderació.

Se'm dirà, també, -i també és ben cert- que als llocs on hi havia hagut més episodis de corrupció (Madrid i el País Valencià), el votant del PP portava el vot en una mà i, amb l'altra, es tapava el nas.

També es podrà dir que, allà on hi ha hagut sempre irregularitats (Galícia, per un cert clientelisme polític), també n'hi ha hagut en aquesta ocasió, no pas més. Irregularitats que, a la fi, acaben afavorint el PP.

I es podrà dir, també, que si hi hagués hagut tan sols dos casos més de corruPPció al PPartit (l'Esperanza Aguirre pot ésser un filó, en aquest sentit) i que si s'ha?guessin descobert, en algun altre ministre, irregularitats semblants a les gravíssimes d'en Fernández Díaz (que, també, segur que hi són), el PP hagués guanyat amb majoria absoluta.

En definitiva, si mirem enrere, veure'm aquell Arias Navarro, ploraner, dient allò d'«españoles todos, Franco ha muerto». En canvi, el dia 26 vam veure, al balcó del carrer de Gènova de Madrid, una gent exultant i, enmig d'ells, Mariano Rajoy a qui tan sols li va faltar dir «españoles todos, Franco ha vuelto».

L'únic consol que ens queda -i que ningú pot esborrar- és la constatació que, si mirem els resultats de Catalunya i el País Basc, veiem que aquests dos països -ens agradi o no- no són Espanya: mostren, en qualsevol cas, un perfil sociològic molt més avançat que l'espanyol, cosa que no necessariàment vol dir que siguem millors però sí, afortunadament, molt diferents!!