Dumdum

01.07.2016 | 09:37

Després de guanyar pels pèls un referèndum sobre la independència d'Escòcia i de perdre'n un altre contra la del Regne Unit, a David Cameron només li queda organitzar una tercera consulta a casa seva, perquè la família del primer ministre britànic voti si ha de quedar-s'hi o no. Malastruc com està demostrant ser el Capità Desastre, no cal excloure la possibilitat que la seva senyora i fills decideixin fer-lo fora del domicili. Democràticament, com és natural.

El que el rubicund Cameron ha patentat és el referèndum model dumdum. Així s'anomenen les bales d'expansió que rebenten en fer impacte sobre el cos de la víctima, multiplicant els danys d'un projectil convencional. Exactament això és el que ha passat amb la votació antieuropea que el temerari Cameron va convocar per no perdre les eleccions de 2015.

Un any després, l'efecte del referèndum dumdum ha deixat el seu país fora d'Europa i, amb la seva ona expansiva, amenaça d'endur-se per davant la Unió Europea, enfonsar el continent en la recessió i desunir el Regne Unit en obrir-li la porta de sortida a Escòcia i Irlanda del Nord. I, per a més inri, res d'això ha evitat a Cameron la pèrdua del govern per a la conservació del qual va cridar als britànics a consulta.

Com un modern Samsó, el premier britànic ha enderrocat les columnes del temple de la Borsa i, a més, els vots dumdum del seu referèndum estan posant en seriós risc de finiment un projecte tan suggestiu com el de la Unió Europea, que va costar més de mig segle posar en peu. La idea de substituir la guerra pel comerç a Europa mitjan?çant l'abolició de les tosques fronteres nacionals era -i és encara- un dels plans més progressistes que ningú pugui imaginar. Amb les seves arts de malastruc professional, Cameron ha aconseguit sense ni tan sols proposar-s'ho que els britànics tornin a creure en la utilitat dels duaners com a barrera davant els mals de la globalització. Pitjor encara, l'exemple ha contagiat d'entusiasme feixistes i populatxers diversos de la resta d'Europa, que ja exigeixen posar també portes al camp (i fins i tot a la Xina) en els seus respectius països.
Que un fenomen tan anacrònic hagi passat, a més, al país d'Adam Smith, profeta del liberalisme i la franca circulació de béns i persones, no fa sinó confirmar els poders vagament diabòlics que adornen l'aixafaguitarres d'en Cameron.

La història del món abunda en exemples de governants malastrucs els noms dels quals serà millor no citar per mera prudència. Ara bé, el primer ministre britànic ha demostrat una tan gran capacitat per crear problemes on no n'hi havia i sembrar el caos a tot un continent que no queda sinó classificar-lo entre les espècies més virulentes de malastruc.

Hi haurà descreguts que prefereixin atribuir la calamitat que ara afronta Europa a la por que la immigració suscita entre els ciutadans, a la manca de democràcia interna de la UE o l'auge dels populismes impulsats per la crisi. Tot això ajuda, naturalment; però potser calgui el catalitzador d'un bon malastruc com Cameron perquè tot salti pels aires en un moment determinat. Cameron, que té pinta de no haver trencat mai un plat, ho ha aconseguit amb el seu referèndum dumdum. I a veure on troba ara Merkel un contramalastruc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema