De les mentides del Brexit a les del «Catexit»

Joan Garcia. Girona.

Els mateixos impulsors de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea han reconegut, després de guanyar el referèndum, que havien falsejat algunes dades sobre la contribució del seu país a l'economia europea. La més famosa es que podrien reinvertir en la sanitat britànica 350 milions de lliures (430 milions d'euros) que aportaven a la UE.

Són les mateixes mentides que repeteixen dia sí i dia també els irresponsables impulsors del Catexit i que centenars de milers de catalans se les empassen, com els britànics, sense més coneixement que la fe. Em refereixo als famosos 16.000 milions d'euros anuals de dèficit fiscal, que l'exconseller Mas-Colell ja va dir que eren molts menys. O aquella llegenda de les inexistents balances fiscals alemanyes que Josep Borrell s'ha encarregat de desmuntar. La darrera vegada a 8TV davant un Oriol Junqueras sense capacitat de resposta malgrat la seva habitual locuacitat. O la mentida que Catalunya no quedaria fora de la UE si s'independitzés d'Espanya.

Al final, el Brexit i el Catexit són com dues gotes d'aigua. Tots parteixen de la seva superioritat, ratllant la xenofòbia, sobre els seus veïns (els britànics sobre els europeus i els catalans sobre els espanyols) i la constant falsificació de la realitat. Dubto, però, que el desastre del Brexit serveixi de lliçó als partidaris de la independència de Catalunya.

El nostre Drac

Joaquima Pellicer Solà. Vulpellac.

Avui, dissabte 2 de juliol, a la Bisbal d'Empordà i dins el conjunt d'actes programats amb motiu del vintè aniversari dels Voltors se celebra la segona trobada de Bèsties de Ploma; una bona oportunitat per gaudir d'aquesta mostra de bèsties de ploma que formen part de la cultura popular del nostre país.

Aprofitant aquesta celebració, us adjunto un text que vaig escriure ja fa temps dedicat al nostre emblemàtic Drac, el qual també participarà fent les delícies de tots els visitants i dels de casa:

A la nostra ciutat tenim un drac que no és ferotge ni dolent, és afable, divertit i molt manyac. La llegenda ens explica que, antany, a les Gavarres ell vivia fent forats per les muntanyes. Des del cim del puig més alt, ell gratava tot el dia, ell gratava tot burjant, obrint camí cap a la vila. Tot gratant i fent forats, el nostre drac allí passava els dies. Els seus gratalls en fonts de riquesa es convertiren; avui són les nostres fonts, les fonts de les Gavarres. Avui són les nostres aigües, les que baixen a la plana. Bona part de la llegenda, així ho explica.

També ens diu la narrativa, que va ser vist al cim del castell una nit de lluna clara contemplant la nit serena. És l'enyorança del passat, és la malenconia.

Tot plegat és inventiva, és fantasia. Tot plegat són històries i llegendes del passat, són històries de la vila. Ai! si això fos veritat, què més voldríem!

Ara, per les festes i trobades salta i balla de content. Enrere ha deixat la seva melangia. Amb les seves ballarugues i espurnes de felicitat, a la Bisbal i a tot el seu veïnat hi porta l'alegria.

Informació periodística

F. Xavier Roca. Palau-Saverdera.

Aquest dies es veu la «imparcialitat» dels diaris del país veí; surten informacions sobre una conxorxa contra els catalans per part d'alts càrrecs polítics i cap diari de l'aparell polític de l'Estat en fa esment. Quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya porta a les portes del judici al president Mas juntament amb la vicepresidenta i la consellera, ràpidament és notícia destacada a primera pàgina, d'això se'n diu donar una bona informació als ciutadans, cada vegada és més clar quin és el nostre camí.