el ministre Montoro ha enviat les seves forces fiscals de xoc perquè investiguin Google, empresa moderna, cool i plena de bondats tecnològiques que fins no fa gaire es regia pel lema: «No siguis dolent». D'Hisenda no se'n salva ningú, com es pot comprovar.

Estem davant d'un duel de titans o, per ser exactes, de tafaners. D'una banda, el Fisc exerceix com a omnipotent braç recaptador de l'Estat que ho sap gairebé tot dels nostres comptes i sovint ens els ajusta mitjançant una declaració paral·lela. De l'altra hi ha Google, un inquisidor igualment poderós que coneix amb precisió els hàbits dels seus usuaris, les seves aficions, les seves compres i fins als seus desplaçaments, depenent de quins serveis utilitzin. I això inclou tots els que naveguem per la mar incògnita d'internet.

És cert que la mateixa empresa, en el seu afany de no ser malvada, permet als seus clients veure el que sap d'ells i, si ho desitgen, esborrar els seus rastres. Lluny de tafanejar en la vida privada de la gent, l'únic que li interessa és aconseguir la informació de les seves preferències per vendre-la als anunciants de qualsevol classe de mercaderies o serveis. Google no fa sinó confirmar la màxima de Michail Bletsas, guru del MIT, segons la qual «si t'ofereixen alguna cosa gratuïta, és que tu seràs el producte».

La investigació que Hisenda ha obert ara a Google revela, al seu torn, fins a quin punt tenia raó Benjamin Franklin quan va afirmar que l'únic segur en aquesta vida són la mort i els impostos. Ni tan sols la multinacional que més sap de nosaltres ha pogut lliurar-se de l'ull escrutador del Fisc, representat en aquell temps a Espanya pel ministre Cristóbal Montoro.

Temible encara que estigui en funcions, el capitost dels tributs ha enviat els seus Eliot Ness al gegant de la Xarxa perquè esbrinin si és certa o no la sospita que paga a la Hisenda irlandesa -molt més barata que l'espanyola- pels ingressos que obté aquí. Montoro no es refia de la divisa «No siguis dolent» i vol comprovar si Google pogués estar incorrent en delictes d'evasió fiscal i/o frau.

Molt al seu pesar, la multinacional ha descobert que per a Hisenda tothom és sospitós mentre no es demostri el contrari. Google ja havia tingut les seves cosetes amb les autoritats tributàries de França i el Regne Unit; però ara ha d'enfrontar-se a Espanya a un dòberman de l'acreditada tenacitat de Montoro.

Potser perquè les seves víctimes ?sàpiguen amb qui s'estan jugant els diners, el ministre ha fet coincidir la inspecció a Google amb la publicació d'un llistat dels morosos de classe Premium que li deuen més d'un milió d'euros a l'Agència Tributària. Aquí apareixen, en una imitació de la picota medieval, els noms de famosos exbanqueros, futbolistes, asos del motociclisme, empreses diverses i fins al Govern d'una comunitat autònoma que, sorprenentment, no compleix els seus deures amb el Fisc.

A aquesta llista de morosos exposats a la vergonya pública podria unir-s'hi ara el nom de l'empresa que domina les recerques a internet i, per tant, competeix avantatjosament amb Hisenda en la tècnica de tafanejar la intimitat dels seus clients. Inclosa potser la de Montoro, és clar.

Potser el duel de titans quedi en res; però així i tot va ser d'allò més entretingut per al públic. No siguin dolents, que després ve Montoro.