Interessants, però gens habituals, el to i el contingut de la conferència que dilluns passat va pronunciar el vicepresident Oriol Junqueras a l'Espai Caixa en el marc de Tribuna de Girona. Metamorfosat en professor, va parlar incansablement durant més d'una hora i va tenir temps, fins i tot, per fer una menció a Salt (tots els camins porten a Salt!). Es va posar el topònim a la boca en parlar de l'educació de les generacions novelles.

A tall d'això va explicar dos casos, el de Sant Vicenç dels Horts -en va ser alcalde- i el «d'un poble de la Noguera», que han incorporat idiomes com l'àrab, el xinès o el «gambià» (no va precisar si es tractava del wolof, el diola o el mandinga) a l'oferta d'extraescolars. El resultat, famílies contentes, millora de la cohesió social i un impuls importantíssim a les capacitats dels més petits de cara a un futur laboral complex (i llarg, gairebé etern).

La diversitat de Salt, va exposar, és un actiu (que no es paga ni amb Mastercard, afegiríem). És probable que alguna escola del poble hagi impulsat alguna iniciativa similar a títol propi; però, Ajuntament: i si seguissim els passos de Sant Vicenç dels Horts i del «poble de la Noguera»?. Quin benefici representaria per a la comunitat que la immensa majoria dels nens fossin capaços de parlar català, castellà, anglès i xinès o àrab?

A la conferència de Junqueras hi havia Ramon Muñoz, amb una samarreta d'Independents per Salt-CUP, que governa en coalició amb Esquerra i que encara la diversitat des d'una perspectiva divergent a la de governs passats que en feien casus belli. Desconeixem si Muñoz va prendre nota de les propostes de Junqueras, però, per si de cas, li fem memòria i li supliquem (de genolls) que les traslladi als companys de partit i de govern. Apostar per l'educació costa diners, però és una inversió segura que a llarg termini té un retorn de valor incalculable. Posar professors d'idiomes no és fàcil, però tampoc impossible. Que ho preguntin al vicepresident, sinó, que feia la sensació de saber molt bé de què parlava.