Ahir es van complir cinquanta anys de la inauguració, per part del general Franco, del transvasament d'aigua del riu Ter a Barcelona. Un projecte molt ambiciós que pretenia resoldre els problemes de subministrament d'aigua a la capital catalana i la seva àrea d'influència, que estaven experimentant un accelerat procés de creixement fruit de la intensa emigració de les dècades de 1950 i 1960. Les autoritats del moment van ignorar absolutament les protestes que des del primer moment va generar aquesta inciativa a les comarques gironines. Ajuntaments, Diputació, Cambra de Comerç, sindicats, entitats empresarials i agràries... es van posicionar de manera clara i contundent contra el transvasament, alertant dels riscos que suposaria per al riu Ter la seva sobreexplotació. Fins i tot la premsa franquista de Girona es va mostrar crítica amb el projecte. Però no va servir de res, perquè es van desestimar totes les alternatives plantejades des de Girona, que proposaven entre altres solucions implicar el riu Ebre en el subministrament d'aigua a Barcelona, i es va fer recaure tot el pes d'aquesta missió en el riu Ter.

Han passat cinquanta anys i s'han complert tots els presagis negatius que es van fer en aquell moment, que han generat enormes perjudicis per a les comarques gironines. Es calcula que l'àrea d'influència de Barcelona s'emporta aproximadanent el 70% de l'aigua del Ter, és a dir, uns 166 hectòmetres cúbics cada any. I a més ho fa ho fa sense respectar de manera sistemàtica els cabals mínims que, per llei, s'haurien de garantir al riu, amb els efectes perjudicials afegits que aquesta circumstància provoca. Per aquest motiu han continuat i continuen les queixes des de les comarques de Girona contra el transvasament (ara més des de plataformes ciutadanes i entitats agràries), però són tan ignorades avui com llavors.

L'emblemàtic periodista gironí Manuel Bonmatí resumia fa prop de cinquanta anys la situació de manera molt precisa:?«Nuestras autoridades han hecho llegar a Madrid las protestas de todo un pueblo y en el Ministerio de Obras Públicas saben perfectamente la real situación de nuestra comarcas, pero nada se hace para rectificar conductas». Canviem Madrid per Barcelona i Ministeri d'Obres Públiques per Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i veurem que tot i l'evident transformació que ha experimentat el país, en aquesta matèria no ha canviat res. Perquè el mateix director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Jordi Agustí, admetia el maig passat que el transvasament del Ter a Barcelona s'hauria de reduir, però assegurava que per aconseguir-ho farien falta uns diners que la Generalitat no té. És probable que no els tingui ara, però no els havia tingut en els temps de bonança econòmica? I?tampoc llavors no va fer res per intentar revertir aquesta situació.

No és tant un problema de disponibilitat de recursos com de voluntat política de solucionar un problema per part d'un Govern de la Generalitat que es manifesta contra el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre aprovat pel Govern central, però que en canvi no és capaç de garantir els regadius del Ter, com denunciaven el mes passat de febrer els pagesos, per la seva gestió del cabal del riu.