Cartes

03.07.2016 | 00:00

Va de grills
Àngela Ferrer i Mató. Girona.
Quan era petita vam anar a passar un estiu a una zona rural. El meu germà, molt amant dels animals, fossin quins fossin, feia col·?lecció de papallones, marietes... i un dia se li va ocòrrer posar en una capsa grossa diversos grills amb moltes herbes per menjar. La sorpresa va ser quan l'endemà en ?obrir la capsa va trobar tots els grills mutilats: un sense cames, sense ales un altre... Llavors vam saber que els grills són antropòfags i es mengen entre ells. Quan vaig veure les reaccions del partits després de les eleccions vaig recordar aquesta petita aventura infantil. Les picabaralles per aconseguir el poder i rebaixar-se mútuament mitjançant tot tipus d'acusacions són semblants a les dels grills, no en el sentit de menjar-se peus ni cames sinó en el psicològic per tal d'enfonsar el rival. Tots els draps bruts, ara, surten als mitjans de comunicació i a veure qui n'acumula més. S'ha comprovat que tots tenen una part opaca, uns més que els altres, però en tenen i els ciutadans tenim moltes sorpreses i no sempre agradadables. La part més fosca dels humans al descobert i nosaltres pregant per dues coses: Que es formi govern d'una punyetera vegada i que qui mani tingui clar que amb Catalunya té un problema que ha de solucionar. El diàleg és imprescindible i reconèixer que els catalans no som com els extremenys o andalusos, per citar alguna part d'Espanya  i que cal d'arranjar moltes coses i reconèixer la pluralitat dels pobles de la pell de brau així com les diferents parles que la componen. Només així es pot iniciar una nova etapa de pau, concòrdia i prosperitat. Així sigui.

Servei d'autobusos deficient
Judit Casanova. GIRONA.
Cada vegada és més complicat aparcar al centre de Girona, cada vegada hi ha més zones blaves i més cotxes. És per aquest motiu que per alliberar aquesta càrrega del centre intento anar a peu en gran part dels meus desplaçaments.
Cada matí surto de la zona dels Químics a peu per anar a buscar l'AVE a l'estació de Girona. Aquests últims dies, per motius personals, no puc fer cada dia dues vegades aquest trajecte de quasi 20 minuts. Vaig decidir mirar horaris per poder agafar el bus 10 i la meva sorpresa va ser que un autobús que fa parada a l'estació de RENFE els dies feiners passa cada hora, i els ?diumenges i festius no passa.
Quin servei és aquest? Com pot ser que un autobús que fa parada a l'estació de Girona, concorreguda per centenars de gironins, no disposi d'un servei públic de busos en condicions?
Crec que l'Ajuntament de Girona s'hauria de replantejar el servei públic que està oferint i ampliar-lo significativament. Seria una millora tant per a la ciutat com per a tots/es els ciutadans/es.

Agraïment
FAMÍLIA BATLLE I BURCH. SANT GREGORI.
El dia 15 de juny de 2016 el nostre fill, Marc Batlle Burch, va deixar aquest món amb 34 anys d'edat, on els últims 17 anys va viure en un estat de coma vigil a conseqüència d'un malaurat accident.
Els pares, germana, cunyat i família volem transmetre el nostre agraïment: Als metges i infermeres de la vuitena planta de l'Hospital Josep Trueta de Girona on ha marcat un referent per les nombroses vegades que va estar ingressat i fins als últims minuts de la seva vida;?a l'equip mèdic de Sant Gregori, encapçalat pel Dr. Puig, per les moltes atencions a casa rebudes durant aquests 17 anys;?a l'Anna, que durant més de 14 anys ens va ajudar en la higiene personal com si fos el seu fill;?a la Vicky, que va continuar després de l'Anna fins al final de la seva vida;?al personal del centre de dia del Joan Riu que a pesar del seu estat vigil l'estimulaven;?a en Narcís, el fisioterapeuta que cada setmana li feia recuperació al llit.
- Agrair el suport dels directius i companys de la fàbrica Nescafé de Girona, on hem treballat els seus pares, facilitant-nos dies i hores si valia per atendre el nostre fill, una empresa modèlica.
- Agrair altres centres on va romandre durant petites estades: Clínica Insalus de Banyoles, Clínica Bouffard-Vercellie de Cerbere, la Clínica Girona i la Vall d'Hebron.
- A tota la gent de la peregrinació de l'Esperança de Lourdes, que els 3 anys que vam estar amb ells, ens van donar suport acompanyant en Marc en els diferents actes. Allà es veu la solidaritat de la gent que voluntàriament ajuda els malalts amb un sol somriure per compensació.
- Als companys d'en Marc del Col·legi Maristes Girona on va romandre uns anys feliços de la seva joventut, i també al seu equip de bàsquet.
- Als seus amics de Sant Gregori i els de l'equip de bàsquet de Sant Gregori, on va jugar els últims anys abans del malaurat accident, era un amic referent per tots ells.
- A tot el poble de Sant Gregori i veïns de l'urbanització Soler i Patel, per interessar-se durant tots aquests 17 anys pel seu dia a dia.
- A les moltes persones que ens van atendre de benestar i família en els tràmits pertinents.
Finalment agrair el suport moral i la generositat de totes les persones que el van acompanyar en el comiat de l'església de Sant Gregori, donant-nos el seu condol i que per les circumstàncies del moment no vàrem poder donar les gràcies personalment. Volem remarcar el silenci absolut de més de 600 persones a dins i a fora de l'església que ens van acompanyar en el seu comiat. Agrair a totes les persones que per circumstàncies diverses manifestaren la seva absència donant-nos el seu condol per diversos canals de comunicació, aquesta manifestació de sentiments de tantes persones envers en Marc i la seva família en un moment així, demostra el bon fer de les persones en un món tant complex com el que vivim.
Finalment vull remarcar la generositat d'en Marc en donar el seus preciosos ulls blaus perquè altres persones puguin veure-hi, així ho havia manifestat abans del fatídic dia si aquest arribava.
Marc: has estat un fill exemplar i un referent pels que t'han conegut en els teus primers 17 anys de vida jove, per la teva generositat i bon fer. Has patit molt en silenci aquests 17 anys en coma.
Descansa en pau, t'estimem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema