Acaba d'acabar un nou procés electoral (una mena de segona volta atípica) i, un cop més, la Justícia ha estat la gran oblidada en els discursos i compareixences dels representants dels diversos partits polítics que confluïen a les eleccions. La sanitat, l'educació i l'ocupació esgoten, la majoria de vegades, els discursos electorals, però de Justícia ningú en parla, silenci absolut.
Si examinem els programes dels partits polítics, no trobem amb prou feines referències a la Justícia, llevat de rares excepcions, per al·ludir a temes molt genèrics, generalment de forma ambigua, sense aportació de grans idees, plantejaments deslligats i sense cap solució.
Davant de tan desolador oblit, la pregunta que sorgeix és: interessa de veritat la Justícia?, o, com que no dóna vots, millor no en parlem!
No deixa de sorprendre l'oblit de la classe política, tot i que el 81% de la ciutadania demana una reforma urgent de la Justícia, que garanteixi que assumptes especialment greus o importants i que causen gran alarma social no triguin anys a tramitar-se i resoldre's (94%) i, a més, exigeixen un inajornable Pacte d'Estat sobre la Justícia que la blindi de forma clara i creïble davant influències o intromissions de caràcter polític (90%).
Estan els polítics i els partits polítics alineats amb la demanda ciutadana?
Hem tingut dues campanyes electorals i els diferents partits, sense idees en temes de Justícia. Les notícies relatives a les millores en la Justícia cauen com un degoteig en els seus missatges i entrevistes. Però, ¿quins partits estan dedicant mitjans i espais per comunicar la seva preocupació per les millores en l'Administració de Justícia?
La justícia s'ha convertit en una tribu molt semblant a les colònies Amish que viuen aïllades en alguns estats de l'est d'Amèrica del Nord, amb la diferència que no desperta molt interès ni turístic, ni antropològic, ni sociològic; però aquí està i de vegades se'n parla, encara que gairebé sempre per a coses dolentes, i s'oblida que la Justícia ha de ser un instrument fonamental en un estat de dret.
En algun moment hauria de posar-se una mica d'ordre i redissenyar el tauler partint en primer lloc del model de Justícia que volem, de redissenyar les competències dividides entre l'Estat i les CCAA, de la desaparició dels actuals partits judicials, de realitzar, en definitiva, una profunda reestructuració del sistema judicial, en definitiva d'assolir un autèntic Pacte Social per la Justícia.
Res de res, silenci absolut.
En alguna mesura, totes les enquestes que s'han fet, i que se segueixen fent, coincideixen que la Justícia no ofereix una imatge de servei a la ciutadania. La justícia vuitcentista, que el franquisme va acceptar, no s'ha modificat sensiblement durant el període democràtic, i han passat 38 anys des de l'aprovació de la Constitució. Silenci absolut!
Altres països europeus -França, Anglater?ra, Alemanya, Holanda o Dinamarca- no manifesten el nivell de foscor burocràtica i displicència respecte a la gent, que no obstant això presenta la nostra Justícia. Les reformes que s'han produït en la Justícia durant la democràcia, tot i que van incorporar els drets i llibertats que no teníem, no han entrat en analitzar la foscor, la buro?cràcia i l'allunyament del ciutadà que ca?racteritzen la nostra Justícia. Davant d'això, displicència total de la classe política!
El 16 d'abril de 2002 el Ple del Congrés dels Diputats va fer un gest, certament descompromès. Va assumir part del contingut d'un Decàleg dels Drets dels ciutadans davant la Justícia, confeccionat per una coordinadora social i va aprovar, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, una Carta dels Drets dels Ciutadans davant la Justícia. No obstant això, es tractava d'una Proposició no de Llei, l'escàs abast de la qual és conegut. No és estrany que, excepte alguns cartells, enganxats a les parets de les dependències judicials que van concedir la seva exposició pública, no hagi tingut cap transcendència i absolutament cap eficàcia. La classe política no ha tornat a parlar-ne!
La classe política porta dècades parlant de politització de la Justícia, però no ha dedicat gairebé temps a debatre de Política i Justícia, amb majúscules.
Segons els indicadors anuals de la Unió Europea de 2015, Espanya ocupa el quart lloc entre els països on la percepció ciutada?na sobre el funcionament de la Justícia és més negativa. Només estem millor que Croàcia, Bulgària i Eslovàquia. En el rànquing mundial ens hem estimbat fins al lloc 94 d'un total de 144 nacions. Algú ha sentit proposta de millora en els discursos polítics de les passades eleccions? Jo no.
El funcionament de la Justícia ha de deixar de ser l'eterna assignatura pendent i convertir-se en un dels principals pilars per a la salut de la nostra democràcia.
El Professor belga de filosofia del dret François d'Ost sosté que cal canviar el model actual de la Justícia. La justícia es concep com una línia vertical i autoritària, que ell identifica amb Zeus-Júpiter. Cal apostar en el seu lloc pe una línia horitzontal, d'intermediació o comunicació que, en contraposició, ell identifica amb Hermes o Mart. És a dir, amb els déus del comerç i la comunicació.
Seguint la frase de Sánchez Ferlosio, pot assegurar-se que ja van canviar els déus i que, per tant, tot haurà de canviar. És hora d'agrair a Napoleó els serveis prestats i configurar una nova manera d'organització de la Justícia, com s'ha fet a la Hisenda Pública, a la Seguretat Social i fins i tot a la Direc?ció General de Trànsit; però en la justícia, la presència de Napoleó és tan intensa que en ocasions se'l veu passejar per les sa?les i corredors dels tribunals. Els partits polítics són incapaços de redefinir el paper del jutge d'instrucció, a qui Napoleó va qualificar com «l'home més important de França».
La reinvenció de la justícia serà conseqüència de processos de reflexió necessaris però forçosament lents. Per això considero convenient, mentre que aquests processos vagin donant el seu fruit, analitzar també el que es considera que són els grans mals de la nostra Justícia actual. Davant d'aquests, proposo pautes i iniciatives que millorarien el diagnòstic actual i que podrien propiciar i generar canvis futurs cap a Hermes.
Valgui el seu enunciat com a mecanisme de propiciar el debat entre la classe política, si interessa, és clar!
