el resultat del referèndum britànic sobre la sortida de la Unió Europea és una mala notícia per al projecte europeu. Ha suscitat tota mena de reaccions. N'hi ha que, posats a ser optimistes a contracorrent, hi han vist una oportunitat per reforçar la federalització d'Europa, perquè es deixa enrere un llast d'escepticisme. Però no és fàcil justificar perspectives engrescadores des d'una posició honestament europeista. I evidentment els adversaris de la Unió Europea s'han apressat a anunciar-ne amb alegria poc dissimulada el funeral. Més arran de la realitat propera, i deixant de banda eufòries i depressions, les interpretacions s'han multiplicat. Així, mentre uns s'esforçaven a difondre missatges tranquil·litzadors, per limitar els impactes financers negatius, d'altres, des de la frustració per unes dades contràries a les seves posicions, s'afanyaven a qüestionar el sistema referendari, que consideraven inadequat per dilucidar qüestions d'una certa complexitat, amb una manca de coratge i de confiança en la democràcia. No tenia sentit mantenir el Regne Unit dins la Unió Europea contra la voluntat majoritària dels britànics. Sense un veritable desig de formar-ne part, el trencament es podia diferir, però no impedir. I no es pot culpar el referèndum d'una situació que té l'origen en la distància creada entre l'actuació de les institucions europees i sectors considerables de la població, afavorida pel desencert dels nostres representants polítics a l'hora d'explicar la profunda i saludable incidència que la pertinença a la Unió Europea té per a tots els ciutadans en la seva vida quotidiana i en les seves expectatives de futur. Hi ha qui, a més, ha aprofitat el daltabaix produït pel desenllaç del referèndum britànic per desqualificar la reivindicació d'un referèndum sobre la vinculació entre Catalunya i Espanya. Però amagar el cap sota l'ala no contribueix a superar els reptes. Si els catalans van pronunciar-se en referèndum sobre un Estatut modificat després pel Constitucional, és ineludible un nou referèndum, en què, vista la ruptura desencadenada per la sentència esmentada, una de les opcions ha de ser la independència, com també seria raonable que l'Estat espanyol posés damunt la taula una opció alternativa que superés constructivament el marc inacceptable, com ha quedat clar en mobilitzacions gegantines, de l'Estatut escapçat. La contemporaneïtat és radicalment democràtica i fomenta l'esperit crític i la participació. Davant del fracàs que significa per a la Unió Europea el veredicte de les urnes al referèndum del dia 23, s'imposa una reflexió autocrítica. No s'hi val a qüestionar la consulta al poble, perquè el poble «s'equivoca», ni adoptar el criteri de persistir en les formes de fer que han provocat aquesta sotragada. Els valors europeus són vigents. Europa ha de ser expressió d'un compromís amb l'humanisme, d'una aposta inequívoca pel coneixement, és a dir, per l'educació, la cultura, la creativitat i la recerca. Només des d'aquestes bases Europa pot aportar una mirada pròpia a un món cada cop més global.
