Estius dels mil festivals de música, de les mil xafogors. Estius que passen millor en una platja tranquil·la o semisalvatge, sí, encara en tenim, no ho diguin a ningú; de les tres platgetes de Portbou, a la Rubina de Castelló, passant per la platja Fonda, de Begur o cala Tavellera, al Port de la Selva.
Els estius. Estius de trenta graus, de legions de vehicles francesos que cerquen le bon prix, les tapes i el sud del Mediterrani. La gent de can Torres, uns dels senyors del vi català, declaren que pensen en el futur, ja saben, el canvi climàtic, i que han comprat terrenys al Pallars Jussà. El món del vi canvia i s'estén. Estius de pells ennegrides pel sol. Abans, si eres de la costa i no estaves bronzejat, eres un extraterrestre. Avui, quan els càncers de pell grimpen per les consciències, cadascú pot preservar la seva pell com un temple. Pells colrades, pells blanquinoses, pells tatuades. Lentament, aprenem la convivència i la diversitat.
Els teus estius. Amors sota la lluna; dins de l'aigua. Amors eterns que duren un estiu. Estius populistes amb anglesos que ens volen deixar i no ens deixen. Estius enganxats a l'internet, a on les ciutats es desfan en la xafogor del ciment i els barris benestants es buiden. Els seus pobladors a la segona residència, a Platja d'Aro. Estius de crisi a on visites la família perquè no hi ha euros per voltar. Avui, qui té un pis a la Costa Brava té un tresor; qui té un pis a l'interior, disfruta de tranquil·litat i de la natura. Estius de massa feina i jornades maratonianes, l'altra cara, que pocs en parlen, de l'estiu.
