Frau

04.07.2016 | 00:00

Si algú sosté que hi ha hagut un frau electoral en les últimes eleccions, com han fet molts seguidors de Podem, és que no està bé del cap o no sap en quin món viu. Qualsevol que hagi estat en una mesa electoral sap com n'és de difícil manipular els vots o alterar les xifres del recompte. Els vots es compten una i altra vegada davant la supervisió dels interventors (que són de tots els partits, inclòs Podem), i si hi ha el menor dubte, el recompte es torna a fer totes les vegades que calgui. En unes eleccions generals, quan també cal comptar els vots al Senat, el recompte és llarg i tediós i dura una o dues hores, depenent dels col·legis, la qual cosa exigeix una gran entrega per part dels components de la mesa electoral (que porten ja vuit hores a sobre, retribuïdes amb la mòdica quantitat de 50 euros, i ja estan marejats i esgotats). Però el recompte es fa i els resultats s'apunten en l'acta, que al seu torn es fica en un sobre lacrat. No podem presumir de moltes coses, però almenys la normativa electoral que tenim a Espanya és molt bona i funciona molt bé. I, fins ara, ningú havia aixecat la sospita d'una possible tupinada electoral.
Pot ser que tinguem ministres de l'Interior molt poc escrupolosos o decididament ximples, però el procés electoral està fora de perill de tota sospita. Qualsevol que hagi estat en una mesa electoral -jo hi he estat- sap que és impossible canviar els resultats. És possible que hi hagi fraus mínims en les localitats molt petites on els partits polítics no poden presentar interventors, però aquests fraus, si n'hi ha, només podrien afectar un percentatge mínim de vots (no més de mil o dos mil, em permeto calcular). I, tot i així, crec que aquesta possibilitat és força remota perquè els propis membres de les meses impedirien el frau. I, per descomptat, el que és evident és que fer desaparèixer sense més d'un milió i escaig de vots com insinuen els partidaris indignats de Podem és un fet impossible amb el nostre sistema electoral. No vivim a Bielorússia. No vivim a Zimbabwe. No vivim a Turkmenistan, encara que hi hagi molta gent entestada a creure que és així.
Els que insinuen la possibilitat d'una tupinada porten anys repetint que la Transició és una farsa, que la democràcia representativa és una farsa, que la Unió Europea és una farsa, que la classe política és una farsa, que la justícia és una farsa i que l'economia capitalista és una farsa. Tot, en realitat, és una farsa: les elits, els deures escolars, els comptes públics, el pensament abstracte, la ciència, el futbol, els antibiòtics, les llavors transgèniques, tot. Només la gent, o el poble (és igual com li diguin), està en possessió de la veritat perquè ha estat enganyat i espremut i trepitjat. I, a més, la gent està molt ben dirigida pels líders que mai s'equivoquen i pels activistes que controlen les xarxes socials. Així que la gent és l'única que sap, és clar. Però ara resulta que l'electorat o aquest monstre platònic que ells anomenen la "gent" ha donat a Units Podem cinc milions de vots -que ja són vots- i, tot i així, els seus líders i molts militants s'indignen perquè aquests resultats no els permetran governar. I la conclusió és que hi ha hagut un frau, un robatori de vots. Per descomptat que no ho diuen en un jutjat, és clar, però és una idea que difonen per les xarxes socials, juntament amb una cascada d'insults contra els ximples i els idiotes que no han votat el que ells volien, amb l'objectiu d'induir a la sospita i augmentar el desprestigi de les nostres institucions. Hi ha hagut una tupinada. Quin escàndol.
Em pregunto si aquesta visió conspiranoica de la vida i de la política no serà la causa del descrèdit d'aquesta esquerra que és molt bona per protestar i per fer campanyes publicitàries, però que sembla incapaç de saber governar amb un mínim de realisme. Els dirigents de Podem parlen també de por, de la por irracional que es va estendre entre la població davant la seva possible victòria i que va induir a molta gent a votar en massa contra ells o a quedar-se a casa seva. Doncs sí, és clar que sí: hi va haver por a la visió conspiranoica de la vida, hi va haver por a les mentides, hi va haver por a la ineficiència, hi va haver por a l'autoritarisme. I aquesta por va ser molt més poderosa que el cansament per la corrupció o l'enuig contra la crisi. I bé que ho sento.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema