Cartes

05.07.2016 | 06:30

Quan un amic se´n va....
Lluís Torner i Callicó. GIRONA.
El títol del present escrit és la traducció, al català, del títol d´un sentit poema, escrit i cantat per l´Alberto Cortez. Ens hem permès de manllevar-lo per encetar unes senzilles paraules de comiat dedicades a un bon amic, alhora que excel·lent rector de les parròquies del Mercadal, Carme i Torre Gironella, Mn. Pere Doménech. Tot i que ni la pàgina web del bisbat, ni al full dominical, no hem vist que hi sortís publicat, tret d´una petita ressenya, en aquest mateix diari, del dia 1 de juliol, l´endemà del dia que ell mateix ens ho va anunciar als i les que fem alguna mena de tasca, a les esmentades parròquies, i aquest primer diumenge ho ha fet extensiu a través del full parroquial.
Feia una colla d´anys que era a la nostra ciutat, primer a la parròquia de Sant Feliu, després a les del Carme i Sant Salvador, i d´uns anys cap aquí a les esmentades al principi. A totes hi ha deixat la seva empremta, tant pel que fa a les millores materials ­–obres i reformes– com pel que fa a les tasques espirituals, pròpies del seu ministeri, complementant-les amb temes culturals i socials, de tota mena; tant en referència a la gent gran, com a la mainada. El seu bon fer, i la seva bonhomia, acompanyades d´un tarannà molt actiu, l´hi han guanyat un munt d´amistats, entre les quals hem tingut el goig de formar part. Sovint, els canvis vénen donats com a prevenció del risc de poltronar-se; però els que el coneixem bé, sabem que, en el seu cas, no hi havia perill. Per tot això, som molts i moltes els que ens reca que marxi, ja que encara tenia un munt de projectes en marxa. Tenim molt clar que ningú és indispensable, però sempre n´hi ha alguns que acaben essent-ho més que d´altres.
Sabem qui serà el seu substitut, en donen molt bones referències, i per consegüent transmet confiança. Però això no priva que lamentem la marxa de Mn. Pere, al qual agraïm totes les tasques que ha anat fent i li desitgem molta sort en la seva nova destinació. Segur que, pel que fa a ell, no quedarà pas.
Gràcies! Mn. Pere. Ànims i endavant!

No entenc per què
no s´ha entès
Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.
Quan vaig pel carrer o sóc en un lloc públic, que per a mi tots els ciutadans  em semblen iguals, i tots em mereixen el més fervorós respecte, sense distincions de color ni idioma, que mai he negat la salutació a ningú, i que sempre havia pensat que la majoria podien pensar una mica com jo, si no tinc en compte les creences religioses, se´m fa difícil pensar com una bona part d´aquesta gent (que continuaré respectant), han pogut caure al cubell de les escombraries, en aquests proppassats comicis electorals, fent guanyador el responsable de la majoria de problemes que Catalunya i la resta de l´Estat està patint, l´ignorant de la corrupció manifesta al seu govern, i el seu partit del qual és el president Mariano Rajoy, capdavanter del PP. Ja sabem que la corrupció és una epidèmia que està molt estesa arreu, però que es pot combatre si hi ha voluntat institucional de complir amb els preceptes establerts, tant en la Constitució com en els codis ètics que haurien d´imperar tant al Congrés, al Parlament, com al Senat; institucions plagades de membres amb la seva dignitat per sota dels límits d´honestedat, segons es desprèn dels serveis informatius, i d´analistes polítics, que no sempre són fiables.
Ja hem passat sis mesos de govern en funcions i no sabem fins quan s´allargarà, perquè si era complicat després del 20-D, més ho serà ara, després del 26-J; tothom haurà d´engolir-se algun gripau del 20-D; «allò que vaig dir i ara no ho vull dir, i per això demano disculpes»; i si no és així, ja podem preparar l´entesa per anar a unes terceres eleccions. Artur Mas va cedir, quan no ho havia d´haver fet, per la investidura a la presidència de la Generalitat de Catalunya, però Mariano Rajoy no és, ni pensa com Mas, i serà molt difícil de convèncer perquè deixi pas a un altre candidat a President; per tant noves eleccions, que només són evitables si el sentit comú i la voluntat de servir i vetllar pel benestar dels ciutadans i de les futures generacions, per part dels que tenen al seu abast decidir l´última paraula, supera els interessos particulars i de partit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema