En ple estiu s'encetaran aquesta setmana les converses per tal de formar un nou govern a l'Estat espanyol. Rajoy té més vides que els gats i no té alternativa. La seva formació política amb 137 diputats haurà d'afrontar una legislatura que de ben segur pot ser molt curta. Tot depèn de com superin la crisi els socialistes i si els de Podem tenen o no unitat d'acció.

Allò més lògic és que el PP aconsegueixi l'abstenció d'algun grup parlamentari, malgrat les ?circums?tàncies. En qualsevol país de democràcia consolidada una formació que ha viscut els casos de corrupció política i moral que ha protagonitzat el PP restaria ja a l'oposició i per golejada. Però ja se sap, Spain is different.

El país ja ha estat paralitzat vuit mesos ja. L'aeroport de Barcelona és un caos, el fons de reserva de les pensions és de 25.167 milions quan l'any 2011 era de 66.915. I ningú no diu res. Ens entretenen amb els petons de Pablo Iglesias, amb en Fernández Díaz i les seves malifetes, amb un Pedro Sánchez desaparegut i una Convergència que vol canviar de nom quan allò que hauria de fer és canviar de NIF.

Tot plegat un joc de despropòsits, però amb una societat civil valenta que cada dia li costa més arribar a finals de mes. Això sí, per quatre mesos d'una legislatura fallida els senyors diputats i senadors s'han repartit cadascun més de 8.000 euros d'indemnització. I hom es pregunta si de debò no cal una reforma a fons de tot el sistema. I ara podria ser el moment de fer-ho.

Encetar un període de sessions amb una majoria tan prima hauria de servir perquè ses senyories agafessin el brau per les banyes i comencessis a fer canvis de veritat en tots els sentits. Però em temo que ens oferiran tot un seguit de comissions d'investigació que serviran per escampar merda i poca cosa més. Ara és té l'oportunitat de fer una nova llei electoral, de tractar el tema del finançament dels partits polítics, d'afrontar la limitació de mandats, d'abordar les portes giratòries que porten als consells d'administració de les empreses de l'Ibex a personatges que des de les corts espanyoles o des de les institucions regulatòries han defensat els seus interessos, etc., etc.

Hi ha molta feina al davant. Però cal compromís i no continuar amb sopars de duro i polítiques de vol gallinaci. És urgent pensar com es busquen sortides a la qüestió territorial i més ara que vivim la crisi del Regne Unit amb Europa. O fins i tot com es modernitza la Constitució Espanyola sense que tremoli cap estructura d'estat.

Rajoy no pot governar a cop de decret. Es veurà obligat a pactar i cercar complicitats. És l'hora d'elaborar lleis en qüestions educatives, socials o sanitàries, que tinguin les aportacions dels principals partits polítics. I que puguin perdurar en el temps, per tal que no passi com fins ara, que el govern socialista tombava les lleis populars i viceversa. En aquest sentit, Podem, Ciutadans, ERC, PNB i Convergència no poden deixar escapar aquesta oportunitat.

Anar a unes terceres eleccions sembla del tot improbable i així ja s'han manifestat alguns dirigents de l'oposició, per la qual cosa paralitzar l'acció de govern podria ser molts negatiu per als interessos dels ciutadans, que veuen amb preocupació la situació econòmica, les alarmants xifres d'atur o com s'acaba el fons de les pensions. No val a badar i els nous inquilins del Congrés i del Senat han de començar a treballar de valent. De moment, ja van cobrar del desembre al juny més de 50.000 euros cadascun per no fer res.