Rahola i l'islamofeixisme

05.07.2016 | 20:00

Occident és feble davant del repte islamista. La tolerància amb el nicab i qualsevol altre símbol d'opressió de la dona només afavoreix la destrucció de la democràcia. La voluntat de l'islamisme és conquerir el món i especialment Europa, a qui ell anomena Europa-aràbia. L'esquerra ha traït el seu indispensable paper de denúncia contra l'islamisme. No ens adonem que ens han declarat la guerra. És hora de dir prou. Juny 2016. Més de 41 morts i 200 ferits, atemptat terrorista a l'aeroport d'Istanbul.

Davant la rauxa radical de la Rahola, el filòsof francès M. Onfray acaba de publicar un altre llibre més moderat, titulat Pensar l'Islam, on demana que l'estat hauria de fer un pacte amb l'islam republicà, ja que si tan sols els fem la guerra, bombardejant i matant gihadistes i civils, que és el que vol l'Estat Islàmic, Onfray demana que no caiguin en la trampa bèl·lica dels terroristes.

En el seu anterior assaig, La República islàmica a Espanya, Pilar Rahola va fer una crítica que va esdevenir molt polèmica, tot i que seguia la mateixa línia tremendo-apocalíptica. Superinformada, ens ha agradat més tot i la seva radical denúncia de l'islamisme polític i terrorista del gihadisme, més nihilista que religiós, i espiritualista. Rahola matisa tot sovint que una cosa és la religió de l'Islam dels musulmans normals i l'altra la dels fonamentalistes totalitaris que manipulen la religió per fins polítics terroristes. Per a ella, aquests són islamofeixistes, els terroristes, assassins, delinqüents.
Aquest nou llibre, des del títol Prou!, la Rahola escriu una obra de militant radical, assaig-pamflet periodístic hipercrític, amb molta informació, dades, llenya per a tots els tebis governs occidentals que fan negocis i compren petroli als rics patrocinadors d'Estat Islàmic. Ens ha agradat molt la crítica al Barça per portar les lletres de Qatar a la samarreta dels seus futbolistes, per tractar-se d'una dictadura dels petrodòlars simpatitzant i que dóna suport amb finançament a les xarxes gihadistes. El nou llibre de la Rahola és un diccionari crític analitzant tots els grups, organitzacios, bases operatives, idees, etc. a través de cinc exhaustius i documentats capítols, titulat Cinc Errors. Primer hi entra bonisme, populisme i feixisme. En el segon antiamericanisme i antisemitisme. En el tercer l'abandonament de la defensa de la causa sobre les dones i els cristians. Quart, l'esclavatge occidental del benestar i la fallida de les institucions internacionals. Cinquè, la por. Segurament la passional Rahola simplifica en excés perquè ens vol superinformar per mobilicismes. I del pou passa a l'acció política en l'àmbit mundial i local.

Un dels capítols que considerem més innovadors és la crítica del bonisme, de les actuals esquerres superdesorientades, la Rahola els demana que tornin a llegir a fons el vell Marx, el que va dir que la religió era "l'opi del poble". Com a marxistes creien que substituir la lluita contra el capitalisme per il·lusions religioses que anestesien el dolor no és propi de l'esquerra i no té cap contingut progressita. I seguint Marx, la Rahola segueix denunciant les supersticions religioses, les que creixen i es consoliden quan s'alien amb el poder econòmic i militar. I no oblidem que l'Església catòlica ha fet el mateix, dominar Europa des del moment en què es va aliar amb l'Imperi Romà, l'Islam rigorista i fanàtic ha fet el mateix aliant-se amb l'espasa dels caps tribals i els diners dels petrodòlars. Això converteix l'islamisme en la forma més eficaç i letal d'imperialisme del segle XXI. I per rematar la seva crítica, des del marxisme, reprodueix un moderat manifest polític del britànic Norman Geras, professor emèrit de Manchester, on juntament amb altres intel·lectuals anglesos, fa una crítica des de l'esquerra a l'islamofeixisme.

Destaca l'oratori de les dotzenes de in memoriam amb els noms de les víctimes. Morts, més coneguts, assassinats per protestar contra l'islamofeixisme. I com a final, la flamenco-catalana Pilar Rahola, des de Catalunya, es fa la següent autocrítica com a fervorosa culé: "Cada vegada que l'Estat Islàmic degolla persones o les crema vives, les llança al buit o entra a una vila conquerida i massacra la població, on envia qualsevol jove a immolar-se en un cotxe bomba, contra un mercat, una plaça o una escola, cada cop que perpetra una nova barbàrie el nom del Barça és més fosc".

La Rahola també ens alerta de les sagetes integristes, com els Germans Musulmans, els salafistes, wahabites, que enverinen amb el seu rigor i fanatisme irracionals els grans moviments religiosos musulmans, com els sunnites, xiites, sufites, manipulats des dels grups obertament terroristes militars com Al-Qaeda o Estat Islàmic. Que han causat terribles atemptats arreu del món. A occident han operat des de Nova York, Londres, París Brussel·les, Madrid, etc. I en no haver-hi una veritable esquerra socialista i internacionalista a occident, molts treballadors immigrants a l'atur cauen en la delinqüència i d'altres són captats i manipulats per les xarxes d'activistes de la gihad i de la lluita pel califat universal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema