TERRATRÈMOL BREXIT

05.07.2016 | 00:00

Al'espera que acabi l'any, no hi ha dubte que la notícia més destacada de 2016 es va produir en la matinada del 23 al 24 de juny quan, contra el pronòstic d'enquestes i cases d'apostes, una majoria del Regne Unit decidia votar en referèndum per l'abandó de la Unió Europea. Les conseqüències d'aquesta decisió tot just comencem a percebre-les.
La majoria de comentaris de les primeres hores van incidir en les repercussions econòmiques (sobre si el Regne Unit entraria en recessió o si contagiaria a les economies de la resta del món). I la commoció va ser tan gran que van circular teories sobre una possible repetició del referèndum, perquè sortís el resultat "adequat" (com si el Regne Unit fos una vulgar república bananera).
Però l'abast polític de la decisió britànica pot ser més gran que l'econòmic. Tant en l'àmbit d'Anglaterra (amb els principals partits en crisi i, en el cas dels tories, obligats a triar a algú que gestioni el Brexit), com de la resta del Regne Unit (amb un probable referèndum de secessió a Escòcia, que pot voler la independència per ?seguir a Europa) i de la UE (amb partits populistes sol·licitant referèndums de permanència amb certes possibilitats de tirar endavant -cas d'Holanda, per exemple).
Davant d'aquest panorama, analistes voluntariosos han apuntat que la sortida del Regne Unit podria afavorir que Alemanya i França fessin passos per afavorir l'enfortiment del projecte europeu. Però tots dos països afronten processos electorals al 2017 i, precisament, en tots dos creix el populisme (Marine Le Pen pot obtenir entre un 30% i un 40%, en una segona volta presidencial i Alternativa per Alemanya ja és tercera, amb un 15% , amenaçant el segon lloc dels decaiguts socialdemòcrates). No, el tsunami del Brexit no implicarà "Més Europa", per ara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema