Us ha passat mai que heu sentit una sensació plaent i molt relaxant que comença pel clatell i s'escampa pel cuir cabellut, per les espatlles i per la columna vertebral? Ho podríeu explicar com si tot de cop us haguessin injectat una substància de plaer que s'escampa com un pessigolleig intens o fins i tot com una electricitat molt suau? Us heu sentit molt tous, fluixos, immensament relaxats, en calma absoluta i en pau amb la humanitat durant aquests episodis? Us ha passat que aquesta sensació, tot i ser molt plaent, no tenia res a veure amb el sexe, ni amb el plaer sexual, ni amb orgasmes ni res de semblant? Ho heu experimentat, per exemple, veient algú tocant el piano o dibuixant molt concentrat? O quan us han pintat les ungles a la perruqueria? Quan algú us ha explicat una cosa a poc a poc i molt fluixet? Si és així, és molt possible que sigueu de les poques -i afortunades- persones capaces d'experimentar el que s'anomena resposta sensorial meridiana autònoma (ASMR, segons les sigles en anglès).

De moment la ciència no hi ha trobat cap explicació ni pot assegurar que sigui un fenomen verídic. Però sí que sabem que hi ha milers de persones que expliquen que l'experimenten. Diuen que qui ho ha viscut recorda perfectament la primera experiència. I deu ser així: jo la recordo! A partir d'aquesta, ha estat un fenomen que m'ha acompanyat tota la vida i ha aparegut en les situacions més inesperades. No sabia com es deia, no sabia ni com explicar-ho -tampoc hi he donat mai cap importància- fins que l'altre dia un article d'un suplement dominical em va donar una pista i (oh, Internet) he descobert que hi ha tot un moviment i que els neurocientífics estan intentant esbrinar-ne les bases. Els disparadors -allò que desencadena un episodi ASMR- poden ser molt diversos, des d'observar com pentinen algú fins a sentir el soroll de desembolicar un regal -el paper crepitant- però tots tenen punts en comú, que són: un estímul visual o sonor, moltes vegades combinats; observar com algú manipula alguna cosa o du a terme una tasca amb molta cura; l'atenció personal i molt propera, cap a un mateix o cap a un tercer, i finalment tons de veu o sons suaus, lents i compassats. Tot això es pot concretar en les formes més diverses i sorprenents, però si ens hi fixem bé sempre estaran relacionades amb la cura i la consideració cap a la gent i cap a l'entorn.

Els fenòmens ASMR són accidentals, inesperats -tot de cop hi ha alguna cosa que desencadena aquestes sensacions- però és clar, ara som a l'era del Youtube i dels vídeos per a tot i per a tots i sí, ho heu endevinat: hi ha milers de vídeos pensats per a provocar respostes ASMR intencionadament. Mireu-los, hi trobareu de tot, des d'una noia que parla fluixet fins a sorolls de perruqueria, tots pensats per les delícies del nostre sistema nerviós autònom. A mi no han aconseguit despertar-me res de semblant als fenòmens espontanis. Però proveu-ho, potser us endueu una sorpresa!