El nord-català i francès universal Charles Trenet, és fàcil etiquetar a la gent i donar-li denominació d'origen com si fossin pernils, cantava «A on va el nostre amor, a on van els nostres records?», en un tema de desamor i melangia, sobre les coses que hem estimat i la seva pèrdua. L'amor avui s'envola per la xarxa, quan la persona anava a donar-li un gust al cos, i esclata com a conseqüència de cercar el físic, l'hedonisme.
L'amor es refugia en animals de companyia, fins a fer de la bèstia l'ideal de comprensió i intel·ligència que no ha tingut en cap altra època, i s'ha d'emplaçar en l'espai natural, que no és el de tòtem o mirall de nosaltres mateixos. L'amor es refugia en els objectes estimats, en els records de viatges que guardem en la caixa negra de la memòria. Però no en l'estol de fotos narcisistes que enviem a la xarxa per presumir que estem en aquest o en aquell lloc, la informació ideal pels saquejadors d'apartaments a l'estiu, sinó en el viatge interior que és adquirir experiències; formar-se com a persona, i trobar un lloc al món on sents que encaixes en la geografia i el territori, on trobes que la vida té més sentit. L'agermanament amb un lloc llunyà o proper és l'efecte de sentir-te integrat en l'experiència.
Exposats a bombardejos mediàtics, a titulars manipulats i simplificacions de la realitat; cansats de debats profunds sostinguts amb el raonament del fanàtic del futbol, cerquem el record de la parella perduda, del familiar que estimàvem: recordem el somriure que no torna. Perquè allò que toquem no sembla real: els xats d'internet seguiran quan tu deixis d'opinar, el teu pis està a dos rebuts de ser embargat, el teu estimat cotxe, un dia negre pot acabar sinistre total. Un home savi, el polonès Zygmunt Bauman, parla del temps o la societat líquida. Ens calen coses sòlides per trobar la pau.
Es juga amb l'amor com qui aposta al resultat del partit, forma part del màrqueting dels anuncis gravats a Cadaqués. L'amor, pels clàssics, viu del pas del temps i els meandres de la vida que passa i et modifica. L'amor és nodreix de confiança i calidesa; guanya amb una passió controlada. L'amor ha vençut els temps del còlera i la sida, ha superat l'efecte 2000, les majories absolutes i els Governs en funcions. L'amor no és un producte rebaixat de supermercat i forma part de les coses sòlides de la vida. Existirà quan l'última gota de petroli s'assequi i les energies renovables dominin el planeta. Potser farà que visitem el terra vermellós de Mart i els anells de Saturn. L'amor ens esquinça i ens apedaça, ens estreny i ens domina. L'amor es llegeix com Roma a l'inrevés; ens enfila i ens dilata. L'amor, com diria Trenet, és un lloc per recordar.
