En temps de crisi i sobretot en aquest moment que hi ha tantes mancances de tot tipus, la gent es torna molt més solidària amb els altres. Crec que aquesta és una de les coses bones d'aquest moment complex que estem vivint tots. D'iniciatives n'hi ha moltes, i és meravellós descobrir la capacitat d'imaginació i de generositat de les persones.
Fa uns quants mesos em va sorprendre llegir una bona notícia. Em va fer pensar i per això us l'explico. Al sud del meu país, l'Índia, la jove Minu Pauline ha creat una nou restaurant. Fins aquí tot semblaria normal; però a part de la seva entrada amb un cartell llampant i lluminós, Minu hi ha posat una gran nevera.
L'ha batejada amb el nom de «Nanma Maram», que significa arbre de la generositat. Cada matí, quan arriba i obre el restaurant, hi posa de 50 a 150 paquets individuals de menjar, que els més necessitats poden agafar de franc. El lema és clar: si ho necessites, agafa-ho. A poc a poc, els indigents han anat escampant la bona notícia, i s'acosten al restaurant per buscar el seu únic àpat del dia.
La Minu ha creat amb aquesta nevera una revolució. Els veïns i amics s'han apropat per fer-li costat en aquesta brillant iniciativa. En un primer moment, la gent comprava menjar al restaurant per posar a la nevera, però a poc a poc la Minu els ha anat convencent perquè donin un ús alternatiu al menjar que els sobra a casa, aquell que potser ja no es menjaran.
Les revolucions es creen així i és meravellós veure com tot es transforma. La nevera es buida en deu minuts cada dia i ara, gràcies a la generositat de tots, poden omplir-la dos vegades al dia. La Minu és feliç pel que cada dia aconsegueix i creu que ningú ha abusat d'agafar-ne més del que li convenia, perquè, segons la filosofia de l'Índia, tu agafes allò que realment necessites, i fins i tot moltes vegades dónes i comparteixes l'única cosa que tens.
Però, qui és la Minu? Abans treballava en un banc i va deixar la seva feina per muntar el seu nou restaurant amb una filosofia nova. Se li va ocórrer la idea de la nevera perquè, segons ella, es desaprofita i es llença a les escombraries molt menjar.
La revolució de la Minu s'ha anat escampant per tota la regió. Al municipi de Malappuram ja hi ha tres neveres i tres microones en un hospital i en dues estacions de tren, i s'ha anomenat aquesta iniciativa «Menjar en el mur».
Buscant, he trobat iniciatives semblants a casa nostra, com els cafès solidaris, o botigues on agafes allò que vols sense pagar res. Repeteixo, em meravella descobrir la capacitat transformadora que tenim els homes i les dones. I quan algú em diu que tot està perdut, els puc rebatre amb accions com les de la Minu i molts altres que creuen que sempre es pot crear un món millor per a tots i totes.
