26-J: EL PANORAMA DESPRÉS DE LA BATALLA

07.07.2016 | 00:00

Aquestes eleccions s'havien plantejat com una segona volta del 20-D i sembla evident que ho han estat però també que hi ha hagut quelcom més que explica el resultat que n'ha sorgit. Els espanyols -i els catalans en un sentit diferent- han parlat i han dit coses. Veurem si els que les han d'interpretar estaran a l'alçada. M'agradaria, però, assenyalar algunes claus d'aquests resultats.
1.- El PP ha sabut explotar la por a la incertesa. El Partit Popular ha sabut jugar la carta de la por i ha guanyat amb claredat aquestes eleccions. Segons el meu punt de vista, dos han estat els factors que han fet exitosa aquesta estratègia: la por de posar en risc la recuperació econòmica, que és molt recent encara, i el Brexit. El Brexit ha confirmat dues pors que es trobaven amagades i que emergeixen amb tota la seva crueltat a dos dies de la cita amb les urnes: la probabilitat de canvis polítics impensables en ple període de crisi i les conseqüències dels referèndums en països democràtics. El que va passar a Londres el divendres 24 de juny ha estat cabdal per mobilitzar l'electorat espanyol de dretes i desmobilitzar el d'esquerres. No és casual que l'electorat d'Units Podem de terres castellanes hagi vist reduït el seu suport. L'aposta pel referèndum es va veure amb tota la seva magnitud i conseqüències el 24 de juny. Una crisi política i econòmica de primera magnitud en uns dels països més forts del món. I això va desmobilitzar a una part del seu electorat més espanyolista. Si hagués guanyat el Remain de ben segur que el resultat hauria estat un altre. Ni l'electorat de dretes s'hauria mobilitzat tant ni el d'esquerres tan poc.
2.- La campanya ha estat clau. I és per això que les enquestes han fallat. No per l'enginy dels estrategues electorals sinó perquè han passat fenòmens importants en plena campanya i això ha influït sobremanera en el resultat. No només pel Brexit sinó també per l'afer Fernández Díaz. L'escàndol de la trama del ministe de l'Interior i el director de l'Oficina Antifrau ha mobilitzat l'electorat independentista, que dies abans no estava gens motivat a anar a les urnes. Em temo que ens haurem d'acostumar cada cop més que la campanya giri per fenòmens inesperats de darrera hora. No ha estat com l'11-M del 2004, però d'una manera molt més subtil ha confirmat i frenat les tendències que s'albiraven a l'inici de la campanya.
3.- ERC de mica en mica va guanyant la batalla de l'independentisme. Tot i que CDC aguanta molt millor de l'esperat, Esquerra continua creixent a costa de Convergència. El partit republicà comença a agafar avantatge en el seu duel particular amb la Convergència de Mas. El republicans van guanyar les europees i les dues generals, els convergents les municipals. Junts pel Sí va evitar conèixer la situació real de la competició. Però totes les pistes que anem tenint confirmen que el lideratge independentista està en mans del partit de Junqueras. I això tindrà conseqüències en el Procés i en la present legislatura. De ben segur que això no ha fet més que començar, ja que la solidesa electoral d'En Comú Podem frena el creixement d'ERC a l'esquerra i a l'àrea metropolitana i en canvi evidencia que el creixement a costa de Convergència és molt més factible. En aquest sentit, la refundació del partit convergent que es farà aquest cap de setmana serà clau.
4.- En Comú Podem es consolida el seu espai electoral. Un espai fort en l'àmbit municipal i en les eleccions espanyoles i que té el seu veritable repte en les eleccions al Parlament. Per consolidar aquest espai definitivament ha de mirar més al Parc de la Ciutadella que a la Carrera de San Jerónimo i definir un projecte de país potent que representi l'anhel dels catalans que volen decidir el seu futur. I ho haurà de fer ràpid. La tornada de l'estiu serà trepidant -11 de setembre, moció de confiança, configuració del nou govern espanyol, etc.- i els comuns hauran de tenir els deures fets. La relació entre els partits que impulsen el procés i el nou partit d'esquerres serà una de les claus del nou curs que comença. El procés necessita els comuns i els comuns han de definir una estratègia pel que fa al procés.
5.- El mapa polític espanyol no és real. En tenim una foto. La situació en un moment concret. Però no és ni molt menys el mapa estable que teníem fa deu anys. Els cicles polítics cada cop són més curts i els canvis emergeixen amb més rapidesa. La foto que tenim ara està dibuixada per la por al canvi en un període de turbulències. De ben segur que la propera foto que tindrem serà ben diferent a l'actual. Tot canvia i el mapa polític s'ha congelat esperant temps millors. Veurem quant dura la por i quan tot es torna a moure.
6.- No hi haurà noves eleccions, però la legislatura serà curta. És impensable anar a unes noves eleccions però el resultats ens auguren complicacions per aprovar pressupostos i lleis. A dia d'avui es fa difícil veure quins suports tindrà Rajoy per governar i si tindrà prou força per liderar una legislatura que de ben segur no serà tranquil·la.
Probablement ens trobem davant d'una legislatura curta que de ben segur anticipa un canvi polític i generacional que se'ns fa difícil de veure ara però que és a la cantonada. Aquestes eleccions no han estat ni un punt i a part ni un canvi de guió. Han estat un punt i seguit en un procés de canvi que serà inevitable. Un canvi territorial, institucional, polític i sobretot generacional. Canvis en període d'incertesa. Adrenalina assegurada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema