Hi ha poques coses que distorsionin i alterin tant com la pérdua de temps sobtada. No saber quant temps trigarà a resoldre's una situació i per tant, quant temps s'haurà d'esperar per recuperar la sensació que el podem gestionar i que el tenim sota control. Per això hi ha un daltabaix cada vegada que una companyia aèria no ofereix el servei pel qual s'ha compromès ja sigui pels retards o per les cancel·lacions o quan aquell tren no hi ha manera que arribi o es queda aturat a mig camí. En realitat, no ens hauria de sorprendre que Vueling deixi tirats literalment milers de passatgers o que Renfe s'hagi abonat al retard permanent. Ja es veu de lluny que es tracta de dos grans exemples d'incompetència en la gestió. Curiosament, la mateixa incompetència que demostren les diferents administracions públiques a l'hora de saber gestionar adequadament aquestes situacions.

No hi ha justificació possible per haver de suportar un servei de rodalies nefast ni hi ha cap paràmetre racional per entendre perquè al llarg de més d'una setmana Vueling ha encadenat retards i cancel·lacions d'una manera inacceptable. És clar que si les sancions fossin de debò i els expedients no acabessin en un no res, res de tot això passaria i aquests serveis essencials funcionarien com un rellotge, saben el que es jugaven si no complien.

La realitat és ben diferent, estem abonats al caos del temps, de l'incompliment i dels serveis desastrosos i ens entestem a fer veure que som un país modern, avançat i amb serveis de darrera generació quan probablement la nostra categoria no passa el tall d'un país tercermundista.

I com és habitual, d'aquí a uns dies farem veure que no ens recordem d'aquest caos absolut i fins la propera vegada que ens escandalitzarem per allò que és normal, la manca de seriositat i la incompetència generalitzada.