Cartes

08.07.2016 | 00:00

La sanció a la discoteca Blow
joan pagès i roca. girona.
Des de l'any 2003 i per una llicència irregular de l'Alcaldia de Girona, funciona una discoteca al carrer Miquel Blay, núm. 1, de Girona, avui de nom Blow, la qual al llarg dels anys ha ocasionat tota mena de problemes de convivència motivats pels escàndols al carrer, fins a les sis de la matinada, que impedeixen el descans nocturn i embruten la via pública.
Al Diari de Girona del dia 6 de juliol es fa pública la resolució sancionadora dels Serveis Territorials del Joc i Espectacles de Girona contra la discoteca Blow. Es diu que la sanció de tancar durant un període de tres mesos es va fer efectiva el dia 30 de juny d'enguany.
Com és possible que l'autoritat sancionadora accepti que el compliment d'aquesta sanció de tres mesos de tancament coincideixi amb el període anual de vacances d'estiu de la discoteca sancionada?

Res és el que sembla
MARTA PUIG SANT. GIRONA.
Serveixin aquestes línies com a crítica constructiva per als clubs esportius que cada final de temporada es dediquen a captar joves jugadors/es, i com a experiència per als pares i mares d'aquests nens/es amants dels esports en equip, que competeixen amb les seves escoles des de ben petits, i a qui aquests clubs tempten amb un projecte enlluernador quan arriben a certa edat. Aquesta és la història d'una d'aquestes nenes que formava part d'un equip escolar de bàsquet compacte i benavingut, que havia anat creixent en el terreny personal i esportiu gràcies a un molt bon entrenador i millor persona. Ara fa un any, el club de bàsquet de fèmines referent a Catalunya aquests darrers anys, va anar a buscar aquesta nena, la meva filla, com va fer amb bona part de l'equip. La il·lusió de la nena per formar part d'un club de prestigi, l'orgull dels pares per una projecció esportiva més gran de la nostra filla, tot això avalat per les promeses del representant del club davant de la nostra pròpia ingenuïtat, van decantar la balança cap al canvi, desfent d'aquesta manera l'equip de bàsquet de tota la vida de l'escola. Un any més tard, puc dir que l'experiència esportiva ha estat positiva per a la nena, que les formes de fer i el tracte «humà» del club li han fet viure en primera persona com funciona el món real, cosa que també l'ha fet més forta, però que la majoria de les promeses del club sobre les quals vam prendre la difícil decisió, se les ha endut el fum. Ara estem en una situació força diferent: ens han cedit sense prèvia consulta a un altre club amb unes condicions econòmiques, esportives i socials que no tenen res a veure amb les que ens van fer marxar de l'escola, i la il·lusió pel nou repte d'aleshores s'ha convertit en decepció i impotència en constatar que res és el que sembla!

Incompliment flagrant
Josep M. Loste i Romero. Portbou.
Un servidor té 54 anys i és un usuari del tren convencional des de fa més de 40 anys; concretament sóc usuari de la línia R11 i la RG1. Doncs bé, considero que els problemes de la xarxa ferroviària convencional que pateix Catalunya -amb els 126 incidències (una mena de punts negres) 18 a les comarques gironines, 6 a la R-11 i 12 a la R-3, a més d'un material mòbil arcaic- és una qüestió eminentment política, conseqüència de la manca d'inversions, de l'incompliment flagrant de l'Estat espanyol envers Catalunya. El tren convencional és quelcom fonamental per articular un veritable estat del benestar. Ara i aquí, per culpa del centralisme de Madrid, ens trobem amb una xarxa ferroviària més pròpia del tardofranquisme, de quan jo era adolescent, que no pas de la segona dècada del segle XXI.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema