tinc por que Fernández Díaz m'assenyali com a objectiu. Tinc por que el ministre de l'Interior encarregui a la policia un informe per destruir-me o enviar-me a la presó. Tinc por que un fiscal, seguint ordres jeràrquiques, decideixi mirar les meves escombraries existencials amb la intenció de trobar-me qualsevol merda real o inexistent per amplificar-la. Sortosament no sóc objectiu polític però, d'un dia per l'altre, m'hi puc convertir. També tinc por que a conseqüència d'aquesta organització subterrània, partidista i il·legal de Fernández Díaz, que està aflorant, la justícia del país i els cossos policials acabin destruïts i els veritables corruptes i delinqüents ho agafin com a excusa i se'ns presentin com a víctimes.
Els jutges, fiscals i cossos de seguretat ens han descobert que la política és més corrupta del que ens temíem o ens podíem imaginar. Però qui ens garanteix ara que les institucions judicials i policials d'aquest país estan netes? Ningú! Les converses entre Fernández Díaz i el magistrat en excedència, Daniel de Alfonso, ens han mostrat unes clavegueres que desprenen una fetor de putrefacció insuportable. Aquesta parella de conspiradors ens presenten en els seus ja cèlebres diàlegs a fiscals, tribunals i policia, com a part del que ja s'ha definit com la «gestapillo» espanyola. Però a més a més, un dels seus grans comissaris especials, com és José Villarejo, reconeix l'existència d'una Operació Catalunya.
I Fernández Díaz continua de ministre de l'Interior. Sense dimitir, sense que el president del govern el faci dimitir, sense que els partits de l'oposició ho hagin convertit en un escàndol per desfer-se d'aquest PP. La resta de partits haurien d'estar cada dia exigint la seva dimissió i, no només això, Fernández Díaz ja hauria d'estar essent investigat perquè el que vam escoltar atempta no només contra la democràcia sinó contra els mateixos drets humans.
Tinc por, molta por!
