de vegades, quan escolto certes discussions entre dirigents sobiranistes, tinc ganes de cridar: «deu quadrilions!» Un científic d'Estats Units diu que aquest és el nombre d'àngels que caben a la punta d'una agulla, segons la física quàntica.

Comptar àngels a la punta d'una agulla és l'exemple clàssic de la discussió bizantina. La tradició diu que els teòlegs bizantins estaven discutint sobre aquests temes quan els turcs van entrar a Constantinoble, al segle XV, i la van convertir en una ciutat musulmana. I els teòlegs del sobiranisme estaven discutint el sexe del referèndum mentre l'unionisme guanyava dues eleccions consecutives i Mariano Rajoy aconseguia transformar una ensulsiada en victòria.

Els debats sobre si la DUI és preferible al RUI i si aquest ha de precedir o seguir unes eleccions constituents sonen igual d'irreals que les discussions bizantines sobre temes tan apassionants com si els cabells i les ungles dels difunts continuaran creixent després de la resurrecció de la carn, l'endemà del judici final, o si llavors tots els habitants del cel tindran 33 anys, la suposada edat de Crist quan va pujar al cel en cos i ànima. Potser ressuscitarem amb el mateix cos que teníem en el moment de morir? Incorporant els estralls de la malaltia o l'accident que ens hagi portat a l'altre barri? Heus aquí en què s'entretenien alguns teòlegs fins fa no gaire, en lloc de buscar respostes convincents a les inquietuds de les persones d'aquests temps moderns, tecnificats, atabalats, malfiats i hipercrítics.

Debats semblants poblaven les esquerres europees fa més d'un segle, quan els teòrics dibuixaven escenaris per a l'endemà de la victòria del Treball sobre el Capital, moment en què es complirien les promeses de la Internacional: «no som res, siguem-ho tot!» La democràcia burgesa fracassaria i donaria pas a l'home nou en la nova societat socialista, però els teòlegs es preguntaven: la comunió dels béns permetrà que cada família tingui una caseta i un hortet? I en aquest cas, serà contrari al paradís comunista comerciar amb les cireres del cirerer del pati?

Ara, escoltant per la ràdio alguns dirigents que emboliquen la troca amb una sigla nova cada dia, penso en el sexe dels àngels que ballen a la punta d'una agulla i temo que la gent els engegarà a dida i seguirà qui els ho posi fàcil d'entendre. Com els del Brexit: «si marxem tindrem més peles». O els del remain: «a fora passarem gana». Oi que és fàcil?