Pintades, retolacions i... a Girona

Joan Pi i Ventós. GIRONA.

Tot fent camí pels carrers de Girona, amb la curiositat com a companya de l'observació, es poden comprovar visions que ens amoïnen. Les pintades reivindicatives que, algunes, podrien ser considerades com a raonables, perden la seva vessant positiva quan es contempla el seu aspecte embrutidor. Són, aquests pegots de brutícia, els que criden molt més l'atenció que la informació de denúncia, quan aquesta té un to de queixa o de suport d'un fet de caire social o personal. Hi ha un altre motiu d'observació sobre les pintades. Els passos de vianants o les senyalitzacions horitzontals de trànsit de la nostra ciutat necessiten «una mà de pintura» en molts llocs. S'han esborrat, parcialment o del tot, en alguns emplaçaments. Solament cal donar-hi una ullada per constatar-ho.

I una altra «piulada». Les informacions ciutadanes tenen aspectes singulars de comunicació. Un cas ja comentat en una publicació anterior al Diari de Girona és el de les plaques dels carrers o de places. Són rètols de disseny normalitzat. Però, s'hi observen algunes deficiències en els textos. Hi posarem uns exemples d'incorrecció pública i de convenient rectificació. Llegir «Carrer de Mestre Francesc Civil», fa «mal d'ulls». No és correcte. No valdria la pena de poder rellegir «Carrer del Mestre Francesc Civil»? O aquest altre: «Carrer del riu Guell». La mancança de la dièresi en la placa de la cantonada de l'avinguda d'Olot, que dóna al Col·legi de Santa Eugènia, dit «Groc», és una errada de formació o d'oblit del tot evident. Un exemple poc formatiu tenint en compte que a l'escola del costat s'orienta els seus alumnes sobre l'ús de la dièresi. I una broma coherent. El carrer Güell presenta una dualitat de denominació. En un sentit de circulació es diu «Güell» i en l'altre, «Guell». Paradoxa que convida a l'esmena del rètol que està mal escrit.

I una insistència, millor dit reincidència, en una qüestió ben diferent. Va de neteja. S'hauria de fer una vigilància molt periòdica, per part dels encarregats municipals d'aquesta activitat, per indicar a l'empresa responsable d'aquest servei l'obligació de tenir cura dels llocs observats com a bruts. Girona, en tot el seu conjunt, ha de tenir un tracte homogeni en els seus aspectes d'higiene i salubritat públiques. El ciutadans som tots d'una espècie comuna en drets i deures. De la mateixa manera que ho han de ser les places, els carrers i els racons de tota la ciutat de Girona. Les observacions esmentades no tenen la intenció d'assenyalar ni culpabilitats ni responsabilitats, només són el desig d'aconseguir un millorament que ens resulti afalagador. La millora ha de ser una actitud de responsabilitat ciutadana. Compromesa, necessària i exigible.

Jugada mestra per a CDC

Andreu Moreno. Girona.

L'oficina antifrau hauria d'estar en mans de professionals independents i lliures de sospita per investigar la corrupció. Per això, sorprèn el perfil de la nova directora d'antifrau a Catalunya, Maite Masià: vinculada des de fa anys a Convergència, pròxima a la família Pujol, designada alt càrrec per Artur Mas i amb el seu nom en el sumari del cas de corrupció de les ITV. De debò que no hi havia ningú més imparcial i adequat en tot Catalunya? El que ha passat és realment cridaner: s'espia i es grava il·legalment una conversa, es filtra a bombo i platerets cinc dies abans de les eleccions amb uns paràgrafs parcials i descontextualitzats amb la finalitat evident de beneficiar electoralment CDC. I, amb l'excusa de l'escàndol, es posa al capdavant de l'oficina que ha d'investigar els casos de corrupció del govern de Convergència a algú vinculat a Convergència. Tota una jugada mestra.