Són la versió més occidental de Radko Mladic i de Radovan Karadzic, els carnissers de la guerra dels Balcans; la rèplica caucàsica de Kim Jong-un, el dictador despietat de la Corea del Nord més nuclear i desafiant de la història. Són els tres tenors del terror, els amics de les Açores que quedaven per prendre's un bourbon i fumar cigars havans i decidien, entre glop i glop, entre núvol de fum i núvol de fum, envair un país, Iraq, i provocar-hi un genocidi amb l'excusa que un tal Saddam Hussein era un perill per a la humanitat. Es van saltar totes les regles i es van passar l'ONU pel folre, una vegada més. Aquell país de l'Orient Mitjà viu sota la devastació des de l'any 2003, quan Mr. George Bush-el pistoler de Texas-, Sir Tony Blair-el laborista més sanguinari- i Don José María Aznar, «Ansar» per als amics ianquis -l'aprenent de Franco-, van enviar-hi drons, míssils, tancs i soldats armats fins a les orelles. Tres noms, tres criminals. Tres expresidents, tres mentiders. El Regne Unit del Brexit ha donat a conèixer les conclusions de l'informe Iraq Inquiry -també conegut com a Informe Chilcot-, que deixa en calçotets el Blair més mala persona i, de retruc, en evidència els altres dos personatges més sinistres de finals del segle XX i principis del segle XXI. L'informe detecta errors d'intel·ligència garrafals i desmunta la teoria conspiranoica de les armes de destrucció massiva. Blair demana disculpes, nega cap mentida i assegura que va actuar de «bona fe». I la resta de mortals som imbècils, deu pensar. Diguin el que diguin, menteixin el que menteixin, aquests tres monstres de la democràcia blanca tenen les mans negades de sang. Mereixerien una lapidació pública, a l'estil més integrista, però no ens posarem al seu nivell. Hi ha assassins i assassins massius; la diferència entre uns i altres és que els primers, si són descoberts, acostumen a anar a la presó, mentre que els segons es passegen per Londres, Texas i Madrid com si fossin els reis del mambo. Estem fatal, massivament.