Ciutadans indefensos

DOMÈNEC VALLS MASIP. GIRONA

Quan l´Ajuntament de Cassà de la Selva va començar a negar-se a acatar i executar les sentències del Tribunal Suprem espanyol, ja fa molts anys, la Caixa de Girona (després La Caixa i ara Caixabank), va executar contra mi la hipoteca que estava pagant de la meva casa, me la va prendre, em va desnonar, la va subhastar i la va malvendre per un preu irrisori i encara ara, vint anys després, m´està reclamant el deute.

El Tribunal Suprem s´ha fet l´oca; la corrupció judicial gironina s´ha negat a intervenir en el cas; el Defensor del Poble diu que no és cosa seva sinó dels tribunals; el rei diu que no hi pot fer res, perquè ell regna però no governa; els presidents del Govern espanyol que hi ha hagut des de llavors diuen que llavors estaven en lluna de mel amb CiU i que entre tots ho van fer tot, i clar, ara s´ho han de tapar els uns als altres.

Ara ve el Banc d´Espanya diu que no pot valorar si l´actuació de Caixabank en la hipoteca es va ajustar o no a la legalitat europea, perquè han passat més de sis anys i perquè és una qüestió de danys i perjudicis que només poden perseguir els tribunals, però sí que tant Caixabank com la seva filial Barclays Bank Espanya han cobrat unes comissions que «no se han ajustado a las buenas prácticas y usos bancarios», remetent-me també als mateixos tribunals gironins que no hi han volgut entrar en cap moment.

O sigui, que si l´Ajuntament de Cassà de la Selva ja ha desconnectat del Tribunal Suprem espanyol des de fa anys, ara Caixabank es prepara per desconnectar-se del Banc d´Espanya, i mentrestant uns i altres apliquen als ciutadans les lleis que els dóna la gana. En aquesta «democràcia» els ciutadans estem més indefensos que mai. Ens haurem de fer la nostra pròpia llei.

Hitler odiava Franco

Francesc A.Picas. LA JONQUERA

Hitler, l´ambiciós Fürher, odiava Franco. Hitler mai no va perdonar Franco que en la guerra de 1939 li parés els peus quan des de França volia entrar els seus exèrcits a Espanya, per ocupar Gibraltar i dominar el Mediterrani.

A Franco li repugnava la ideologia nazi, el paganisme ari que Hitler volia implantar a Europa si hagués guanyat la guerra. Hitler aspirava fer desaparèixer la religió catòlica i fer presoner el Sant Pare de Roma. Franco mai no va permetre que la doctrina nazi s´infiltrés a les escoles.

És cert que Alemanya ajudà Franco a la guerra espanyola, però Alemanya ho feu per evitar que el sud d´Europa no caigués a mans de Rússia, el seu enemic polític. Franco li agraí militarment l´ajuda, però mai no va acceptar que la doctrina nazi entrés a Espanya i desfés el catolicisme dels espanyols.

Franco, el 1945, s´alegrà de la derrota d´alemanya. Hitler intentava fer d´Europa uns vassalls. Amb la derrota de Hitler, Europa i el cristianisme se salvaren d´una opressió ideològica brutal.

El drama de Sixena

Jordi Pausas. París

Josep Gudiol, historiador de l´art i responsable de salvament de patrimoni de la Generalitat durant la Guerra Civil, recordant la seva visita al monestir de Sixena després que l´hagués saquejat i cremat un escamot anarquista va exclamar: «No vaig poder contenir les llàgrimes davant les cendres d´un dels més bells monuments del món.»

El monestir és una joia del segle XII, està situat a 75 quilòmetres de Lleida i pertanyia al bisbat de Lleida, com hi pertanyien des de segles enrere moltes parròquies de la Franja de Ponent fins que als anys noranta la ultraconservadora Conferència Episcopal Espanyola va mutilar el bisbat i va traspassar aquelles parròquies al bisbat de Barbastre per fer-lo coincidir amb les fronteres polítiques.

Allò va donar peu a l´agra reclamació des d´Aragó de les obres d´art sacre que el bisbat de Lleida feia més d´un segle que havia anat salvant de saquejos i abandonament i conservava en museus a Lleida i Barcelona.

Arran d´aquesta acció de salvament i custòdia (la guerra va acabar com va acabar i les obres rescatades de Sixena van quedar en dipòsit a Lleida i Barcelona. Les monges del monestir van signar als anys seixanta un préstec indefinit de les obres murals per legalitzar la situació, i als anys vuitanta, amb la Generalitat restituïda, el Govern català i les monges de Sixena van signar la compravenda de les peces per 240.000 euros) els catalans fins i tot hem estat acusats de lladres i piròmans, tal com ho expressà al judici l´alcalde de Vilanova de Sixena, Alfonso Salillas, el qual va construir un relat «kafkià» en el qual va insinuar que el 1936 hi havia una relació entre els que van calar foc al monestir i els que van «robar» els frescos. L´alcalde va explicar que primer «van venir uns de Barcelona» i van incendiar el monestir, i que després uns «funcionaris catalans» es van endur les pintures. Es miri com es miri, l´odi i el despropòsit envers Catalunya -que des de fa segles és terra d´acollida, civilitat i bon veïnatge- és del tot impresentable, grotesc, ridícul i irracional. Finalment el jutge, fent ús de les seves atribucions, obliga el Museu Nacional d´Art de Catalunya (MNAC) a entregar les obres d´art al Govern d´Aragó. Catalunya és un poble dissortat.